dimarts, 31 de març de 2009

Josep Pedrals, Àger 2008 "El poema de los quesos"

video


Josep Pedrals (Barcelona 1979)
Quan hi ha un document enregistrat com aquest no cal cap altra presentació d'en Pedrals...

Feia temps que volia penjar el vídeo d'aquest poema. Ara, per fi, ho faig. Espero que us agradi. La imatge es posa vertical al segon 23, més o menys. 

Moltes gràcies, Josep!

dimarts, 24 de març de 2009

CANTICEL

Per una vela en el mar blau
daria un ceptre;
per una vela en el mar blau,
ceptre i palau.

Per l'ala lleu d'una virtud
mon goig daria,
i el tros que em resta, mig romput,
de joventut.

Per una flor de romaní
l'amor daria;
per una flor de romaní
l'amor doní.

Josep Carner

dilluns, 9 de març de 2009

PASSAVA PER ALLÍ (agraïment durador a Pau Vadell per haver encetat un tema sobre el qual, i no per acció directa nostra, es pot parlar i parlar...)

Aquest "pseudohomenatge" a l'Estellés (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/116549) em posa de carn de gallina de la mateixa manera que em poso de carn de gallina abans de vomitar.
Crec que es mereix un post apart per tal de comentar-lo entre tots. Un cop esventrat, proposo enterrar-lo a mans a la fossa més profuna de l'oblit, tirar-hi merda i terra a sobre (escopir-hi, em semblaria un acte de justícia, però ens igualaria, a nivell d'infortuna, amb el poema que acomiadem i el seu autor) i no parlar-ne mai més.

Jo no sóc d'aquells que, a la primera, deixen anar improperis, o dels que càrreguen perquè sí contra una manera de fer: Crec que tot es respectable i necessari. Fins i tot la merda més llustrosa i gran, deixada anar pel podrit més indecent, o pel més gran inepte en assumptes del cagar, ha de ser considerada. Encara que sigui per estar segur que les nostres merdetes de cada dia són, encara, molt lluny d'aquests antecedents.
Jo m'hi cago, doncs, en aquesta poesia de fireta (perdoneu la insistència escatològica; aquesta 'cosa' (poema) em provoca aquesta mena de pensaments).
Maleïts oportunistes apadrinats pels pròcers més tufosos. No s'hi val a carregar contra qui sigui per tal de fer que parlin d'un. Va home, va! Quins collons! Ara ja sé de què serveix l'arquitectura! Et fa creure que pots dissenyar una torre a mida des d'on poder senyalar impunement. Per sort, aquesta tendència díctica, sembla que es fa des de la més profunda ignorància. Des de la més roent insolència, això està clar. S'han de fer les coses una mica millor que aquells a qui s'acusa. Encara més, has de ser una mica més bo que aquells contra qui carregues per tal que et respectin. Un assassí que diu assassí a un altre, sense tenir ni la més remota idea sobre si l'acusat és o no és culpable, simplement perquè passava per allí i ha volgut participar en el judici, comet, segons el meu parer, un acte pitjor que el mateix asssassinat. Sembla que aquest senyor (disculpi si li dic senyor, però no el conec prou -Groucho dixit), en matèria de poesia comet un acte similar: PASSAVA PER ALLÍ.

dilluns, 2 de març de 2009

WhereWolf


és la dona que dóna, pertot,
amor.

des de les puntes dels dits
que t’acotxen quan la vànova
es perd llit avall;
des dels extrems de les pestanyes
quan fas la vertical, perquè t’hi vegi;
des de la font dels seus pits
si li dius que vols ‘nar a beure-hi...
fins al final més al fons del seu sexe.

és la dona que dóna, per tots,
amor.

pels geranis vermellosos
que li guarden la finestra
fent-hi olor de casa l’àvia;
pels qui suen sota el sol ensangonat
fent la conquesta de la terra;
pels pirates que no pateixen mal
de mar ni amb la tempesta...
a l’home que sols de mirar-la, trempa.

el dóna tot,
aquesta dona,
l’amor que pispa a la lluna plena,
quan surt de nit i la transforma
en home llop.
Laia Martinez i Lopez
a mitjanit del dotze de febrer del 2009