dissabte, 30 de gener del 2010

diu 'el lleó'

Que el pensament i el cor de cada home
sien altars de sacra independència (...)

Àngel Guimerà

divendres, 29 de gener del 2010

EL VIGILANT JA NO VIGILARÀ


Ahir, dimecres 28 de desembre de 2010, va morir, als 91 anys, J. D. Salinger, l'autor de THE CATCHER IN THE RYE ("El vigilant en el camp de ségol").

La notícia m'ha deixat molt destruït. He discutit moltes vegades sobre aquesta novel·la amb gent que estava convençuda que no valia la pena i que el que la feia mítica era el seu autor, que s'havia reclòs a casa seva allunyat de qualsevol gregarisme, del ramat, de la comuna (no és estrany, doncs, que més d'un el volgués equiparar/comparar a Miquel Bauçà: la llegenda de l'autor hölderlinià des de la seva torre d'ivori groc).

Crec que la novel·la és potentíssima, una de les més fortes que he llegit mai. Quan la vaig descobrir per primera vegada, no tenia ni puta idea de qui era Salinger, ni de tot l'efecte fugitiu que l'envoltava, i el llibre em va causar la mateixa impressió, potser més forta i tot que quan hi vaig tornar i ja era conscient de tota la parafernàlia.

És estranya, hipnòtica, punyent, dolorosa, viva, poètica. Molt poètica. Sempre me'n recordaré d'aquell fragment memorable on el protagonista, Holden Caufield, discuteix amb la seva germana petita, i aquesta li demana què putes vol fer en la vida. Holden s'imagina a ell mateix enmig d'un immens camp de ségol, vigilant perquè els nins i nines que hi juguen no caiguin a l'abisme.

El vigilant, però, ja no vigilarà mai més.

diumenge, 24 de gener del 2010

Daniïl Kharms (unes perles)

No m'agraden els nens, els vells, les velles ni els adults assenyats.

És cruel enverinar els nens. Però és que cal fer-ne alguna cosa!

Només m'agraden les dones joves, sanes i sumptuoses. La resta de representants de la humanitat em resulten sospitosos.

Les velles que tenen idees assenyades, estaria bé caçar-les amb un llaç.

Qualsevol rostre amb aire assenyat em provoca una sensació desagradable.

Què són les flors? L'entrecuix de les dones fa més bona olor. Totes dues coses són naturals, per això ningú no gosa indignar-se pel que dic.


(Petita antologia de Daniïl Kharms. Edicions de 1984.)

dilluns, 11 de gener del 2010

Dels que deixen petja