lo fruit d'amar
a l'Eduard,
Mai abans no havia sentit la bellesa
tan a prop de la punta de la llengua;
i reposava la cama damunt la seva
perquè, no tocar de peus a terra, cansa.
Els vidres baixats feien córrer l'olor
de la palla d’arròs, que tant l'ofenia,
esventant-li records com fuetades
ferint l’horitzó amb la posta de sol.
A saltirons, com dues polles d’aigua,
férem fins un arbre d’ombra ratllada,
i els seus cabells semblaven un cabdell
del fil que em cus les ferides, inventades
per no haver de demanar a ningú
si és dels versos o dels rínxols
d’on ve aquesta v'ritat impalpable,
que no se m’havia mostrat fins ara.
I he pensat que abans de tastar
la seva dolçor de poma verda calenta
tampoc no podia haver entès l’estimar,
perquè jo mai no havia menjat gínjols.
Laia Martinez i Lopez, entrant al setembre per Deltebre
dissabte, 27 de setembre del 2008
diumenge, 21 de setembre del 2008
una mica de pedrolo
9 consells del Departament d’Agricultura
No entreu mai als sembrats de puntetes
Reserveu els adobs per a les terres bones
No mateu cap ocell sense haver-lo identificat
No totes les sembres es fan al llit
No és convenient de segar a la claror de les cuques de llum
Copuleu als camps si voleu obtenir bones collites
No us excediu en barrejar llavors de rosella al gra
Cal extirpar les males herbes sense crueltat
No tanqueu mai la porta dels camps
Manuel de Pedrolo, Reserva d’inquisidors.
divendres, 19 de setembre del 2008
Oblido imaginar
La trobo mirant-me, burleta, quan em pensava que tu i jo estàvem a soles en aquest taüt tan fosc que és el desig. La trobo responent-te, segura, quan em semblava que em picaves l’ullet només a mi. La trobo cantussejant a mitja veu la nostra cançó, recordant-te a cau d’orella la recepta del meu plat preferit. La trobo a la sopa, als pèsols, al peix fregit. La trobo en tots els racons del teu llit, en totes les promeses que fas, en tots els estels fugaços que no veurem aquesta nit.
I oblido imaginar que com jo no n’hi ha hagut cap altra perquè és impossible que hagis mirat mai ningú amb aquesta intensitat. Que és la primera vegada que passes per aquests camins de sal que em deixes a les mans. Que no havies ballat mai aquest ball, que a ella no vas trepitjar-la mil vegades abans que es tragués la sabata de cristall.
Tanco els ulls per no veure-la, per ofegar-la al fons del fons del neguit. Però quan els obro i et miro la trobo, invariablement, al teu costat.
Oblido respirar.
dimecres, 17 de setembre del 2008
MAL BADES
Planteja’t la solució.
No gosis posar en dubte
l’amor ni l’odi ni la indiferència
contingudes dins l’efecte que et produeix
l’olor del solc entre el meu coll i l’espatlla.
Cada volta que l’ensumes el perfum és diferent
de com recordaves que l’havies sentit la darrera vegada,
i t’ofen tornar-lo a desitjar conscient que ignores l’efecte resultant
d’encaixar la teva barbeta en aquell tros de paradís bru, suau i cigne
que ara encara t’espera enmidonat per l’esperar-se sense garanties de res
més que una estona intemporal en la bombolla d’alè d’aire que exhala l’efecte
del teu rebuig per entendre’t capaç d’allò que tú, malvat, esporgues fins fer morir.
Laia Martinez i Lopez, a dir-buit de setembre del 2008
Ofegar
divendres, 12 de setembre del 2008
un poema del poemari inèdit CARN VOL DIR DESAPARICIONS
El senyor dels holocausts
Oh, esplendor…
ARTHUR RIMBAUD
Aquestes cadenes;
fulgents, místiques, corcades.
S’assemblen a un home.
Amb elles ho arrossegaré tot
a la destrucció final.
No hi haurà res que sobrevisqui
aquests últims instants insalvables.
Ho sé. Ho he fet altres vegades.
I en el moment decisiu
sols em posseiran
aquesta incommensurable
voluntat d’aniquilació
i la llegendària energia
dels esclaus.
dijous, 11 de setembre del 2008
TOT SEGUEIX CREMANT
Pau Castanyer m'ha demanat que enviï això a la pesta poètica. Es tracta d'un text del també poeta Joan Perelló que parla d'aquest naixement important que és LA CANTÀRIDA (una nova col·lecció de poesia) i de la PEDRA FOGUERA, que és parlar també del foc de LA PESTA:
"La crisi no sorprèn a la poesia de Mallorca. Si fa pocs mesos l'editorial Documenta Balear oferia una antologia de la poesia jove dels països catalans, amb autors nascuts entre 1977 i 1989, amb l'encertat títol general de Pedra foguera, ara acaba d'iniciar una nova aventura editorial amb una col·lecció de poesia a la que han donat el nom de La Cantàrida. El primer títol és d'Emili Sánchez-Rubio (Palma, 1983) i es titula Breviari d'antípodes, amb pròleg d'Enric Casasses, mentre que el segon és d'en Pau Castanyer (Palma, 1983), amb proemi d'Àngel Igelmo i pròleg de mi mateix, i al que li ha donat per títol Nedar-te la pell. Naturalment tots dos joves poetes, a més de la coincidència de la data de naixement, són dos dels antologats a Pedra foguera, és a dir, membres d'aquesta nova generació que, a més de multitudinària i loquaç, és intrèpida i ambiciosa, fa recitals poètics, participa a muntatges teatrals, gestiona revistes. És, en definitiva, una generació que viu la literatura. Això és el que com a mínim s'ha de demanar als escriptors."
M'agrada, m'encanta!, veure com el blog va calent de vida, vivències, passions, exaltacions, discussions i poesia. A veure si tot esdevé gangrena en vers i nafra sagrada...
dimecres, 10 de setembre del 2008
L'amor en els temps del Gmail
Se sap que ets important, que no ets una més, que no ets tan fugaç com els altres perquè, al Gmail, hi he fet una carpeta, flamant, amb el teu nom. L'omples amb paraules, amb fotos, amb cançons. I quan fa massa que no rebo cap sms, que no sona el mòbil, que al Facebook no m'hi comentes res, obro la carpeta dels tresors i estiro el fil de converses que han travessat mars, muntanyes, vents.
És absurd, aquest trànsit interminable de zeros i uns, ja ho sabem. I poc romàntic, evidentment. Però tard o d'hora arribarà l'Sturm und Drang de la teva pell sobre la meva pell. Paciència, doncs. I, mentrestant, visca el Gmail.
dilluns, 8 de setembre del 2008
En Jaume cap a la llengua globalitzada
diumenge, 7 de setembre del 2008
encAr hi ha braSa
CARRETÓ
de batre
A n’en Joan Tomàs Martínez Grimalt
Rostolls, només ens queden.
Una cançó de fora vila
en camp de cards.
Un cardassar per on els mots
són com el roc, aquest calcari
i blanquinós, que ve de lluny
fins molt a prop, que ve de mar,
que ens és muntanya i posa nom:
Sant Llorenç del Cardassar,
l’antiga santa de Bellver
i tot el canvi en un bell somni
[somiat].
El carretó de batre és el progrés.
Rostolls, només tenim.
Un ram abrupte a punta d’illa
ens és amic.
La flor del card ens agermana.
Ja no hi ha blat.
Batem el buit fins dalt a Cura
i aquesta herba inexistent
que ha alimentat el bestiar
és el batec de la natura
des de la serra fins baix al pla.
blanCalluM
Ciutat de Mall
Benvolguts germans de la Pesta,
això és una blog-promoció!
Del 10 al 28 de setembre (excepte els dilluns i dia 20 que tampoc hi ha funció) a l'Espai Escènic Joan Brossa Corcada Teatre presenta:
Pèl al pit, a partir de textos de Blai Bonet.
Amb:
Joan Fullana
Joan Tomàs Martínez
Joana Gomila
Blai Casals
Hi estau tots convidats!!!
Més informació a:
corcada.googlepages.com i www.espaibrossa.com
dissabte, 6 de setembre del 2008
RETORN DE LES VACANCES, FETUS SURANT A LA PLATJA
DECEBEDORS DE LES LLETRES, ESPÈCIES ESTINGUIDES D'ORONELLES VULGARS.... OUS NIALS . S'HAN ACABAT LES VERBES. QUÍ ÉS QUE NO DIU RES? PERQUÈ PUTES NO DEUS RES? LA VOSTRA MALALTIA DEL SILENCI NOMÉS ÉS UN DESPRECI A LA PESTA, A TOTS NOSALTRES I A LES CONSIDERACIONS ESPECTRALS DE DE LORD ALORDA AND COMPANY.