Xe, una miqueta de catxondeo, per l'amor de déu...

Bon any a tots i millors poemes...

poema desestimat del poemari GREIX

Genocida transeünt

crivell de societat èbria.

Caramull de morats de pell eslava.

Tu,

estèril i catòlic,

immund.

Com engruna

d’una successió massa encegada.

Corruptor del límit,

ésser infrahumà.

Tros de betzol tolerant sols en la carn.

Degollat

moribund relliscant de realitat.

Tu...

Tu ets la pugna dels meus dies.

Austeres la voluntat del meu jou

perquè esdevingui simple, social.

Tu dellonces, d’això aquella cosa.

Tu ets la dictadura,

la meva

vestida de llautó

i excrement de natura.

després d'existir, reanimar

El poder i la fortor vol ser un homenatge a l'obra El poder i la verdor de Blai Bonet, de la qual en pren l'esperit compositiu i la tècnica del collage. L'obra és una invitació a una espectacular orgia presidida pel Gran Mabre (la Gran Verga, el Gran Membre que, a diferència de la grip A, serà).

Les històries que se succeeixen presenten personatges heterogenis, en molts casos identificables amb membres reals de la nostra esfera literària i cultural. Tot i l'aparent discontinuïtat narrativa, s'estableixen escrupoloses connexions entre ells, reunits d'una vegada per totes a la festa final a l'espera de la convidada d'honor, l'excelsa Coliflor.

Un llarg poema èpic el procés creatiu del qual recorre de manera antioficial i originalíssima a un mecanisme performatiu detallat a mode de manual al final del llibre. Benvinguts a la nova poètica mallorquina.

www.triallibres.com

EXPLOSIONS POÈTIQUES

Pel camí hi ha la sordidesa. I el retorn, la recuperació. Qui sap si la INTENSIFICACIÓ de tots els esforços. UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!! La incontinència eufòrica mai no s'acaba, ni la magnitud EPIC & MAJESTIC de l'existència, el foc i la foguera, les pedres a tutiplén, l'emancipació del silenci i l'aconseguiment del més a prop. Ja arriben les dues noves Cantàrides: Àngel Igelmo amb SOLELL, Eduard Carmona amb LLIBRE DELS ERRORS. Labreu edicions ha fet decidir n'Andreu Galan, finalment, amb CANSAT DE DIUMENGES. Enhorabona a tots tres i endavant en el camí poètic. I que el manifest groc (veure post anterior) no us contamini de misèria mental: SIGAU SEMPRE JOVES, PERÒ JOVES DE VERES, I POÈTICS!