automatismes

demà a felicitar tots els jordis és el dia i hi ha sants que encara es recorden la resta són celebració de padrines sant jordi prò dia de llibres taules parades amb llibres en català caldria que ho fossin sempre per sempre llibres del dia i flors d’aquí cap flor importada amb avió no arribarà hi ha un volcà que encara raja tot i el segle vint-i-u prò els jardiners no s’ho atrapen el dia únic en tot l’any dels catalans enamorats caldrà llavors rapinyar-les dels hortets que hi ha al veïnat o tots a casa regalant les flors pel fèisbuc pixelades sense espines sense aroma les lectures en fitxers d’ordinador les lectures en e-book no es paeïxen gaire bé i m’enlluernen les pantalles vull passar els fulls de paper que em retornen la carícia no vull clicar no vull màquines musties no vull girar ni pàgina ni l’esquena a l’antigor a mi m’agrada l’olor de llibres nous blancs tallants de llibres vells esgrogueïts mig rosegats que de segur algú s’ha llegit i roses vermelles roges una rosa embolicada amb cel·lofana amb llaç daurat de quatre barres llaços d’arrels d’aquesta terra demà vint-i-tres i un sol de primavera escalfa l’esprit com desganat i guspireja demà un drac traient foc pels queixals menja princeses prò no patiu nosaltres pubilles som i jordis valents i valentes sense por de llançar-se a la piscina i sota l’aigua anar a cercar-hi una besada poesia la llegenda poesia és una rondalla i felicitat de la que puny de tan senzilla demà algú automatitzat truca a cadascun dels jordis de la guia municipal i compra rams de flors de plàstic prò no sap de què serveix la bellesa del somriure de la noia amb la rosa a la mà del noi amb la rosa a la mà perquè no llegeix poesia perquè no es llegeix la poesia que hi ha entre la paradeta de flors esclatades a l’abril i la cua de jovent i les lletres com formigues d’en Papasseit ballant sardanes que no és fer festa per encàrrec que és el motor el moll del cor que és la dansa de la rima i dels quatre que recorden el roser un esbarzer germinat de la llavor de l’estimar-se perquè sí

[article publicat a la Talaia del diari El Setmanari, 22 d'abril del 2010]

"massa elogi mata la confiança"

Joan Salvat-Papasseit

BÉ DONCS, VOLÍEU MANIFEST GROC I AQUÍ TENIU MANIFEST GROC

"Per a ésser Poeta caldrà primerament el desig de lluitar. QUELCOM MÉS QUE NO AIXÒ: la vocació mateixa. Nosaltres, per exemple, tenim ciselladors meravellosos emperò inútilment hem cercat el Poeta: aquest de més avall creu en Déu i no és místic, refusa un plebiscit perquè no s'acompanya dels vils trenta diners; aquest altre no hi creu, ni en déus ni en plebiscits -ja s'acosta el Poeta-, però no és guerrer i tem el judicar dels homes renglerats per tal que són prudents. El Poeta serà, doncs, l'home entusiasta."

Joan Salvat-Papasseït. "Concepte de Poeta", 1919


Manifest Groc a l'Espai Brossa

SOBREVIUREM

I DEL RESULTAT
encara serem més forts

recordau els bons moments
feis-los retornar

esforç i poesia

això no s'atura
sempre endavant!

El final d'una etapa

Benvolguts pestaires.

Crec que s'acaba una etapa esplendorosa per desídia i comença el capitalisme literari mal forjat.

Potser encara ens podem salvar, però la dispersió comença a ser molt evident i preocupant. Les lletres esdevenen sinònimes de batalla i cada un tira pel seu cantonet. Hem deixat que ens aplegui la malaltia de grups anteriors que han vist dinamitar-se per desfeta, passivitat o traïció.

Alçarem el cap o morirem

diu 'el lleó'

Que el pensament i el cor de cada home
sien altars de sacra independència (...)

Àngel Guimerà

EL VIGILANT JA NO VIGILARÀ

Ahir, dimecres 28 de desembre de 2010, va morir, als 91 anys, J. D. Salinger, l'autor de THE CATCHER IN THE RYE ("El vigilant en el camp de ségol").

La notícia m'ha deixat molt destruït. He discutit moltes vegades sobre aquesta novel·la amb gent que estava convençuda que no valia la pena i que el que la feia mítica era el seu autor, que s'havia reclòs a casa seva allunyat de qualsevol gregarisme, del ramat, de la comuna (no és estrany, doncs, que més d'un el volgués equiparar/comparar a Miquel Bauçà: la llegenda de l'autor hölderlinià des de la seva torre d'ivori groc).

Crec que la novel·la és potentíssima, una de les més fortes que he llegit mai. Quan la vaig descobrir per primera vegada, no tenia ni puta idea de qui era Salinger, ni de tot l'efecte fugitiu que l'envoltava, i el llibre em va causar la mateixa impressió, potser més forta i tot que quan hi vaig tornar i ja era conscient de tota la parafernàlia.

És estranya, hipnòtica, punyent, dolorosa, viva, poètica. Molt poètica. Sempre me'n recordaré d'aquell fragment memorable on el protagonista, Holden Caufield, discuteix amb la seva germana petita, i aquesta li demana què putes vol fer en la vida. Holden s'imagina a ell mateix enmig d'un immens camp de ségol, vigilant perquè els nins i nines que hi juguen no caiguin a l'abisme.

El vigilant, però, ja no vigilarà mai més.

Daniïl Kharms (unes perles)

No m'agraden els nens, els vells, les velles ni els adults assenyats.

És cruel enverinar els nens. Però és que cal fer-ne alguna cosa!

Només m'agraden les dones joves, sanes i sumptuoses. La resta de representants de la humanitat em resulten sospitosos.

Les velles que tenen idees assenyades, estaria bé caçar-les amb un llaç.

Qualsevol rostre amb aire assenyat em provoca una sensació desagradable.

Què són les flors? L'entrecuix de les dones fa més bona olor. Totes dues coses són naturals, per això ningú no gosa indignar-se pel que dic.


(Petita antologia de Daniïl Kharms. Edicions de 1984.)

Dels que deixen petja

Xe, una miqueta de catxondeo, per l'amor de déu...

Bon any a tots i millors poemes...

poema desestimat del poemari GREIX

Genocida transeünt

crivell de societat èbria.

Caramull de morats de pell eslava.

Tu,

estèril i catòlic,

immund.

Com engruna

d’una successió massa encegada.

Corruptor del límit,

ésser infrahumà.

Tros de betzol tolerant sols en la carn.

Degollat

moribund relliscant de realitat.

Tu...

Tu ets la pugna dels meus dies.

Austeres la voluntat del meu jou

perquè esdevingui simple, social.

Tu dellonces, d’això aquella cosa.

Tu ets la dictadura,

la meva

vestida de llautó

i excrement de natura.

després d'existir, reanimar

El poder i la fortor vol ser un homenatge a l'obra El poder i la verdor de Blai Bonet, de la qual en pren l'esperit compositiu i la tècnica del collage. L'obra és una invitació a una espectacular orgia presidida pel Gran Mabre (la Gran Verga, el Gran Membre que, a diferència de la grip A, serà).

Les històries que se succeeixen presenten personatges heterogenis, en molts casos identificables amb membres reals de la nostra esfera literària i cultural. Tot i l'aparent discontinuïtat narrativa, s'estableixen escrupoloses connexions entre ells, reunits d'una vegada per totes a la festa final a l'espera de la convidada d'honor, l'excelsa Coliflor.

Un llarg poema èpic el procés creatiu del qual recorre de manera antioficial i originalíssima a un mecanisme performatiu detallat a mode de manual al final del llibre. Benvinguts a la nova poètica mallorquina.

www.triallibres.com

EXPLOSIONS POÈTIQUES

Pel camí hi ha la sordidesa. I el retorn, la recuperació. Qui sap si la INTENSIFICACIÓ de tots els esforços. UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!! La incontinència eufòrica mai no s'acaba, ni la magnitud EPIC & MAJESTIC de l'existència, el foc i la foguera, les pedres a tutiplén, l'emancipació del silenci i l'aconseguiment del més a prop. Ja arriben les dues noves Cantàrides: Àngel Igelmo amb SOLELL, Eduard Carmona amb LLIBRE DELS ERRORS. Labreu edicions ha fet decidir n'Andreu Galan, finalment, amb CANSAT DE DIUMENGES. Enhorabona a tots tres i endavant en el camí poètic. I que el manifest groc (veure post anterior) no us contamini de misèria mental: SIGAU SEMPRE JOVES, PERÒ JOVES DE VERES, I POÈTICS!

Manifest groc

M'agradaria encetar un petit debat sobre el "Manifest groc", algú s'hi apunta?
Salut!


MANIFEST GROC. Salvador Dalí, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà

Del present manifest hem eliminat tota cortesia en la nostra actitud. Inútil qualsevol discussió amb els actuals representants de l'actual cultura catalana, negativa artísticament per bé que eficaç en altres ordres. La transigència o la correcció condueixen als deliqüescents i lamentables confusionismes de totes les valors, a les més irrespirables atmosferes espirituals, a la més perniciosa de les influències. Exemple: "La Nova Revista". La violenta hostilitat, per contra, situa netament les valors o les posicions i crea un estat d'esperit higiènic:

HEM ELIMINAT tota argumentació
HEM ELIMINAT tota literatura
HEM ELIMINAT tota lírica
HEM ELIMINAT tota filosofia a favor de les nostres idees

(Existeix una enor-
me bibliografia i
tot l'esforç dels ar-
tistes d'avui per a
suplir això.)

ENS LIMITEM a la més objectiva enumeració dels fets
ENS LIMITEM a assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la intel•lectualitat catalana d'avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte.
PREVENIM de la infecció als encara no contagiats.
Afer d'estricta asèpsia espiritual.
SABEM que res de nou anem a dir. Ens consta, però, que és la base de tot el nou que avui hi ha i de tot el nou que tingui possibilitats de crear-se.
EL MAQUINISME ha revolucionat el món
EL MAQUINISME -antítesi circumstancialment indispensable futurisme- ha verificat el canvi més profunt que ha conegut la humanitat.
UNA MULTITUD anònima -anti-artística- col•labora amb el seu esforç quotidià a l'afirmació de la nova època, tot vivint d'acord amb el seu temps

UN ESTAT D'ESPERIT POST-MAQUINISTA HA ESTAT FORMAT
ELS ARTISTES d'avui han creat un art nou d'acord amb aquest estat d'esperit. D'acord amb llur època.
ACÍ, PERÒ, ES CONTINUA
PASTURANT IDÍL•LICAMENT
LA CULTURA actual de Catalunya és inservible per a l'alegria de la nostra època. Res de més perillós, més fals i més adulterador.

PREGUNTEM
ALS INTEL•LECTUALS CATALANS
- De què us ha servit la Fundació Bernat Metge, si després haveu de confondre la Grècia antiga amb les ballarines pseudo-clàssiques.
AFIRMEM que els sportmen estan més aprop de l'esperit de Grècia que els nostres intel•lectuals.
AFEGIREM que un sportman verge de nocions artístiques i de tota erudició està més a la vora i és apte per a sentir l'art d'avui i la poesia d'avui, que no els intel•lectuals, miops i carregts d'una preparació negativa..
PER NOSALTRES Grècia es continua en l'acabat numèric d'un motor d'avió, en el teixit antiartístic d'anònima manufactura anglesa destinat al golf, en el nu, en el músic-hall americà.
ANOTEM que el teatre ha deixat d'existir per uns quants i gairebé per a tothom
ANOTEM que els concerts, conferències i espectacles corrents avui dia entre nosaltres, acostumen a ésser sinònims de llocs irrespirables i avorridíssims.
PER CONTRA nous fets d'intensa alegria i jovialitat reclamen l'atenció dels joves d'avui.
HI HA el cinema
HI HA l'estadi, la boxa, el rugby, el tennis i els mil esports
HI HA la música popular d'avui: el jazz i la dansa actual
HI HA el saló de l'automòbil i de l'aeronàutica
HI HA els jocs i les platges
HI HA els concursos de bellesa a l'aire lliure
HI HA la desfilada de maniquins
HI HA el nu sota l'electricitat en el music-hall
HI HA la música moderna
HI HA l'autòdrom
HI HA les exposicions d'art dels artistes moderns
HI HA encara, una gran enginyeria i uns magnífics transatlàntics
HI HA una arquitectura d'avui
HI HA útils, objectes, mobles d'època actual
HI HA la literatura moderna
HI HA els poetes moderns
HI HA el teatre modern
HI HA el gramòfon, que és una petita màquina
HI HA l'aparell de fotografiar, que és una altre petita màquina
HI HA diaris de rapidíssima i vastíssima informació
HI HA enciclopèdies d'una erudició extraordinària
HI HA la ciència en una gran activitat
HI HA la crítica, documentada i orientadora
HI HA etc., etc., etc.,
HI HA finalment, una orella immòbil sobre un petit fum dret

DENUNCIEM la influència sentimental dels llocs comuns racials de Guimerà

DENUNCIEM la sensibleria malaltissa servida per l'Orfeó Català amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament negada per a la música, i àdhuc, de composicions originals. (Pensem en l'optimisme del cor dels "Revellers" americans)
DENUNCIEM la manca absoluta de joventut dels nostres joves
DENUNCIEM la manca absoluta de decisió i d'audàcia
DENUNCIEM la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul
DENUNCIEM el soporisme de l'ambient podrit de les penyes i els personalismes barrejats a l'art
DENUNCIEM l'absoluta indocumentació dels crítics respecte l'art d'avui i l'art d'ahir
DENUNCIEM els joves que pretenen repetir l'antiga pintura
DENUNCIEM els joves que pretenen imitar l'antiga literatura
DENUNCIEM l'arquitectura d'estil
DENUNCIEM l'art decoratiu que no sigui l'estandaritzat
DENUNCIEM els pintors d'arbres torts
DENUNCIEM la poesia catalana actual, feta dels més rebregats tòpics maragallians
DENUNCIEM les metzines artístiques per a ús infantil, tipus: "Jordi" (Per a l'alegria i la comprensió dels nois, res més adequat que Rousseau, Picasso, Chagall...)
DENUNCIEM la psicologia de les noies que canten: "Rosó. Rosó..."
DENUNCIEM la psicologia dels nois que canten: "Rosó. Rosó..."

FINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES D'AVUI, dins les més diverses tendències i categories

PICASSO, GRIS. AZENFANT, CHIRICO, JOAN MIRÓ, LIPCHTZ, BRANCUSI, ARP, LE CORBUSIER, REVERDY, TRISTAN TZARA, PAUL ELUARD, LOUIS ARAGON, ROBERT DESNOS, JEAN COCTEAU, GARCÍA LORCA, STRAWINSKY, MARITAIN, RAYNAL, ZERVOS, ANDRÉ BRETON, ETC, ETC.
________________________________________
SALVADOR DALÍ LLUÍS MONTANYÀ
SEBASTIÀ GASCH
Barcelona, març de 1928

Vestit poètic

"Per un pèl de Miquel Bauçà"

-Casa de Cultura de Felanitx-

Dissabte 14 de novembre a les 21:30

DE COM ENTRAR-HI

La poesia ens vesteix. Versos i versos pensant en com fer un poema. Llavors veus que el poema es deconstrueix i s'acaba convertint en simple molla de carn en descomposició, putrefacta, damunt ossos grisos que van fosilitzant-se.

Una oiada, vaja.

ORLANDO GUILLÉN

NOTA DE PREMSA

AVISANT DE LA CREACIÓ

DE LA PLATAFORMA PER A LA PUBLICACIÓ

DE DOCE POETAS CATALANES DEL SIGLO XX

D’ORLANDO GUILLÉN

El poeta mexicà Orlando Guillén ha dedicat bona part de la seva vida a la traducció de la poesia catalana a la llengua castellana. Tot aquest esforç ha acabat prenent un cos en Doce poetas catalanes del siglo XX, un “libro de libros”, en paraules del seu autor, “que nace clásico”.

El volum consisteix en la traducció de dotze poemaris complets de dotze poetes catalans del segle XX i amb tres afegidures complementàries, oferint un catàleg d’autors i d’autores que conformen el que es coneix com a segle d’or de les lletres catalanes: Guerau de Liost, Josep Carner, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix, Pere Quart, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu i Rosa Leveroni. Una edició bilingüe completa que supera les dues mil pàgines i que conclou amb un epíleg d’Enric Casassses.

El volum s’hauria d’haver publicat a Mèxic ja fa deu anys, tal com estava planejat, quan la cultura catalana fou la convidada d’honor a la Fira Internacional de Guadalajara, però per raons extraliteràries, Doce poetas catalanes del siglo XX encara no s’ha publicat. Creient que la situació és insostenible i, sobretot, amb la certesa que es tracta d’una de les obres fonamentals per propagar la poesia catalana a la resta del món, neix la PLATAFORMA PER A LA PUBLICACIÓ DE DOCE POETAS CATALANES DEL SIGLO XX D’ORLANDO GUILLÉN. Aquesta plataforma iniciarà una sèrie de recitals i esdeveniments de caràcter públic per tots els territoris de parla catalana recol·lectant signatures de suport i iniciant tota una sèrie de negociacions pertinents que concloguin amb la publicació, ja sí definitiva, del volum.

El primer recital començarà a Barcelona al bar (h)Original (C/ Ferlandina 59) a les 20:30 hores de dimecres dia 28 d’octubre de 2009, on també es farà pública aquesta nova plataforma.

TOT

ppppppp

Primera història d'Esther

...

No podràs. Corro a Sinera,
amb galan, cotxe i cuinera.
Menjarem, durant la fuga,
pinyonets, matafaluga,
raïm, menta, melmelada,
rogerons, carn de becada.
I diré que l'euga pari
a l'hostal de Mont Calvari.

...

(la Vasthi de l'Espriu)

pòster

"Well, let's go out from here..."
Anonimous

Energies:
boxa que boixant bleixa,
fulles folles que follen
gin girat:
a l'atac català!
Torna res l'albada
after disaster.
Every coixí take hers chaveaux
i me sóc perdu
cause totes les coses
em són outside.
It's time tu guetho
ver la realidad.
Chaque one és plus
pus tot és me
and me sóc in
cada què
that sort la tête.