diu 'el lleó'

Que el pensament i el cor de cada home
sien altars de sacra independència (...)

Àngel Guimerà

EL VIGILANT JA NO VIGILARÀ

Ahir, dimecres 28 de desembre de 2010, va morir, als 91 anys, J. D. Salinger, l'autor de THE CATCHER IN THE RYE ("El vigilant en el camp de ségol").

La notícia m'ha deixat molt destruït. He discutit moltes vegades sobre aquesta novel·la amb gent que estava convençuda que no valia la pena i que el que la feia mítica era el seu autor, que s'havia reclòs a casa seva allunyat de qualsevol gregarisme, del ramat, de la comuna (no és estrany, doncs, que més d'un el volgués equiparar/comparar a Miquel Bauçà: la llegenda de l'autor hölderlinià des de la seva torre d'ivori groc).

Crec que la novel·la és potentíssima, una de les més fortes que he llegit mai. Quan la vaig descobrir per primera vegada, no tenia ni puta idea de qui era Salinger, ni de tot l'efecte fugitiu que l'envoltava, i el llibre em va causar la mateixa impressió, potser més forta i tot que quan hi vaig tornar i ja era conscient de tota la parafernàlia.

És estranya, hipnòtica, punyent, dolorosa, viva, poètica. Molt poètica. Sempre me'n recordaré d'aquell fragment memorable on el protagonista, Holden Caufield, discuteix amb la seva germana petita, i aquesta li demana què putes vol fer en la vida. Holden s'imagina a ell mateix enmig d'un immens camp de ségol, vigilant perquè els nins i nines que hi juguen no caiguin a l'abisme.

El vigilant, però, ja no vigilarà mai més.

Daniïl Kharms (unes perles)

No m'agraden els nens, els vells, les velles ni els adults assenyats.

És cruel enverinar els nens. Però és que cal fer-ne alguna cosa!

Només m'agraden les dones joves, sanes i sumptuoses. La resta de representants de la humanitat em resulten sospitosos.

Les velles que tenen idees assenyades, estaria bé caçar-les amb un llaç.

Qualsevol rostre amb aire assenyat em provoca una sensació desagradable.

Què són les flors? L'entrecuix de les dones fa més bona olor. Totes dues coses són naturals, per això ningú no gosa indignar-se pel que dic.


(Petita antologia de Daniïl Kharms. Edicions de 1984.)

Dels que deixen petja

Xe, una miqueta de catxondeo, per l'amor de déu...

Bon any a tots i millors poemes...

poema desestimat del poemari GREIX

Genocida transeünt

crivell de societat èbria.

Caramull de morats de pell eslava.

Tu,

estèril i catòlic,

immund.

Com engruna

d’una successió massa encegada.

Corruptor del límit,

ésser infrahumà.

Tros de betzol tolerant sols en la carn.

Degollat

moribund relliscant de realitat.

Tu...

Tu ets la pugna dels meus dies.

Austeres la voluntat del meu jou

perquè esdevingui simple, social.

Tu dellonces, d’això aquella cosa.

Tu ets la dictadura,

la meva

vestida de llautó

i excrement de natura.

després d'existir, reanimar

El poder i la fortor vol ser un homenatge a l'obra El poder i la verdor de Blai Bonet, de la qual en pren l'esperit compositiu i la tècnica del collage. L'obra és una invitació a una espectacular orgia presidida pel Gran Mabre (la Gran Verga, el Gran Membre que, a diferència de la grip A, serà).

Les històries que se succeeixen presenten personatges heterogenis, en molts casos identificables amb membres reals de la nostra esfera literària i cultural. Tot i l'aparent discontinuïtat narrativa, s'estableixen escrupoloses connexions entre ells, reunits d'una vegada per totes a la festa final a l'espera de la convidada d'honor, l'excelsa Coliflor.

Un llarg poema èpic el procés creatiu del qual recorre de manera antioficial i originalíssima a un mecanisme performatiu detallat a mode de manual al final del llibre. Benvinguts a la nova poètica mallorquina.

www.triallibres.com

EXPLOSIONS POÈTIQUES

Pel camí hi ha la sordidesa. I el retorn, la recuperació. Qui sap si la INTENSIFICACIÓ de tots els esforços. UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!! La incontinència eufòrica mai no s'acaba, ni la magnitud EPIC & MAJESTIC de l'existència, el foc i la foguera, les pedres a tutiplén, l'emancipació del silenci i l'aconseguiment del més a prop. Ja arriben les dues noves Cantàrides: Àngel Igelmo amb SOLELL, Eduard Carmona amb LLIBRE DELS ERRORS. Labreu edicions ha fet decidir n'Andreu Galan, finalment, amb CANSAT DE DIUMENGES. Enhorabona a tots tres i endavant en el camí poètic. I que el manifest groc (veure post anterior) no us contamini de misèria mental: SIGAU SEMPRE JOVES, PERÒ JOVES DE VERES, I POÈTICS!

Manifest groc

M'agradaria encetar un petit debat sobre el "Manifest groc", algú s'hi apunta?
Salut!


MANIFEST GROC. Salvador Dalí, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà

Del present manifest hem eliminat tota cortesia en la nostra actitud. Inútil qualsevol discussió amb els actuals representants de l'actual cultura catalana, negativa artísticament per bé que eficaç en altres ordres. La transigència o la correcció condueixen als deliqüescents i lamentables confusionismes de totes les valors, a les més irrespirables atmosferes espirituals, a la més perniciosa de les influències. Exemple: "La Nova Revista". La violenta hostilitat, per contra, situa netament les valors o les posicions i crea un estat d'esperit higiènic:

HEM ELIMINAT tota argumentació
HEM ELIMINAT tota literatura
HEM ELIMINAT tota lírica
HEM ELIMINAT tota filosofia a favor de les nostres idees

(Existeix una enor-
me bibliografia i
tot l'esforç dels ar-
tistes d'avui per a
suplir això.)

ENS LIMITEM a la més objectiva enumeració dels fets
ENS LIMITEM a assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la intel•lectualitat catalana d'avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte.
PREVENIM de la infecció als encara no contagiats.
Afer d'estricta asèpsia espiritual.
SABEM que res de nou anem a dir. Ens consta, però, que és la base de tot el nou que avui hi ha i de tot el nou que tingui possibilitats de crear-se.
EL MAQUINISME ha revolucionat el món
EL MAQUINISME -antítesi circumstancialment indispensable futurisme- ha verificat el canvi més profunt que ha conegut la humanitat.
UNA MULTITUD anònima -anti-artística- col•labora amb el seu esforç quotidià a l'afirmació de la nova època, tot vivint d'acord amb el seu temps

UN ESTAT D'ESPERIT POST-MAQUINISTA HA ESTAT FORMAT
ELS ARTISTES d'avui han creat un art nou d'acord amb aquest estat d'esperit. D'acord amb llur època.
ACÍ, PERÒ, ES CONTINUA
PASTURANT IDÍL•LICAMENT
LA CULTURA actual de Catalunya és inservible per a l'alegria de la nostra època. Res de més perillós, més fals i més adulterador.

PREGUNTEM
ALS INTEL•LECTUALS CATALANS
- De què us ha servit la Fundació Bernat Metge, si després haveu de confondre la Grècia antiga amb les ballarines pseudo-clàssiques.
AFIRMEM que els sportmen estan més aprop de l'esperit de Grècia que els nostres intel•lectuals.
AFEGIREM que un sportman verge de nocions artístiques i de tota erudició està més a la vora i és apte per a sentir l'art d'avui i la poesia d'avui, que no els intel•lectuals, miops i carregts d'una preparació negativa..
PER NOSALTRES Grècia es continua en l'acabat numèric d'un motor d'avió, en el teixit antiartístic d'anònima manufactura anglesa destinat al golf, en el nu, en el músic-hall americà.
ANOTEM que el teatre ha deixat d'existir per uns quants i gairebé per a tothom
ANOTEM que els concerts, conferències i espectacles corrents avui dia entre nosaltres, acostumen a ésser sinònims de llocs irrespirables i avorridíssims.
PER CONTRA nous fets d'intensa alegria i jovialitat reclamen l'atenció dels joves d'avui.
HI HA el cinema
HI HA l'estadi, la boxa, el rugby, el tennis i els mil esports
HI HA la música popular d'avui: el jazz i la dansa actual
HI HA el saló de l'automòbil i de l'aeronàutica
HI HA els jocs i les platges
HI HA els concursos de bellesa a l'aire lliure
HI HA la desfilada de maniquins
HI HA el nu sota l'electricitat en el music-hall
HI HA la música moderna
HI HA l'autòdrom
HI HA les exposicions d'art dels artistes moderns
HI HA encara, una gran enginyeria i uns magnífics transatlàntics
HI HA una arquitectura d'avui
HI HA útils, objectes, mobles d'època actual
HI HA la literatura moderna
HI HA els poetes moderns
HI HA el teatre modern
HI HA el gramòfon, que és una petita màquina
HI HA l'aparell de fotografiar, que és una altre petita màquina
HI HA diaris de rapidíssima i vastíssima informació
HI HA enciclopèdies d'una erudició extraordinària
HI HA la ciència en una gran activitat
HI HA la crítica, documentada i orientadora
HI HA etc., etc., etc.,
HI HA finalment, una orella immòbil sobre un petit fum dret

DENUNCIEM la influència sentimental dels llocs comuns racials de Guimerà

DENUNCIEM la sensibleria malaltissa servida per l'Orfeó Català amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament negada per a la música, i àdhuc, de composicions originals. (Pensem en l'optimisme del cor dels "Revellers" americans)
DENUNCIEM la manca absoluta de joventut dels nostres joves
DENUNCIEM la manca absoluta de decisió i d'audàcia
DENUNCIEM la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul
DENUNCIEM el soporisme de l'ambient podrit de les penyes i els personalismes barrejats a l'art
DENUNCIEM l'absoluta indocumentació dels crítics respecte l'art d'avui i l'art d'ahir
DENUNCIEM els joves que pretenen repetir l'antiga pintura
DENUNCIEM els joves que pretenen imitar l'antiga literatura
DENUNCIEM l'arquitectura d'estil
DENUNCIEM l'art decoratiu que no sigui l'estandaritzat
DENUNCIEM els pintors d'arbres torts
DENUNCIEM la poesia catalana actual, feta dels més rebregats tòpics maragallians
DENUNCIEM les metzines artístiques per a ús infantil, tipus: "Jordi" (Per a l'alegria i la comprensió dels nois, res més adequat que Rousseau, Picasso, Chagall...)
DENUNCIEM la psicologia de les noies que canten: "Rosó. Rosó..."
DENUNCIEM la psicologia dels nois que canten: "Rosó. Rosó..."

FINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES D'AVUI, dins les més diverses tendències i categories

PICASSO, GRIS. AZENFANT, CHIRICO, JOAN MIRÓ, LIPCHTZ, BRANCUSI, ARP, LE CORBUSIER, REVERDY, TRISTAN TZARA, PAUL ELUARD, LOUIS ARAGON, ROBERT DESNOS, JEAN COCTEAU, GARCÍA LORCA, STRAWINSKY, MARITAIN, RAYNAL, ZERVOS, ANDRÉ BRETON, ETC, ETC.
________________________________________
SALVADOR DALÍ LLUÍS MONTANYÀ
SEBASTIÀ GASCH
Barcelona, març de 1928

Vestit poètic

"Per un pèl de Miquel Bauçà"

-Casa de Cultura de Felanitx-

Dissabte 14 de novembre a les 21:30