"Per a ésser Poeta caldrà primerament el desig de lluitar. QUELCOM MÉS QUE NO AIXÒ: la vocació mateixa. Nosaltres, per exemple, tenim ciselladors meravellosos emperò inútilment hem cercat el Poeta: aquest de més avall creu en Déu i no és místic, refusa un plebiscit perquè no s'acompanya dels vils trenta diners; aquest altre no hi creu, ni en déus ni en plebiscits -ja s'acosta el Poeta-, però no és guerrer i tem el judicar dels homes renglerats per tal que són prudents. El Poeta serà, doncs, l'home entusiasta."
Joan Salvat-Papasseït. "Concepte de Poeta", 1919
Manifest Groc a l'Espai Brossa
dimecres, 24 de març del 2010
BÉ DONCS, VOLÍEU MANIFEST GROC I AQUÍ TENIU MANIFEST GROC
dimarts, 23 de març del 2010
SOBREVIUREM
I DEL RESULTAT
encara serem més forts
recordau els bons moments
feis-los retornar
esforç i poesia
això no s'atura
sempre endavant!
dimecres, 3 de març del 2010
El final d'una etapa
Benvolguts pestaires.
Crec que s'acaba una etapa esplendorosa per desídia i comença el capitalisme literari mal forjat.
Potser encara ens podem salvar, però la dispersió comença a ser molt evident i preocupant. Les lletres esdevenen sinònimes de batalla i cada un tira pel seu cantonet. Hem deixat que ens aplegui la malaltia de grups anteriors que han vist dinamitar-se per desfeta, passivitat o traïció.
Alçarem el cap o morirem
dissabte, 30 de gener del 2010
diu 'el lleó'
Que el pensament i el cor de cada home
sien altars de sacra independència (...)
Àngel Guimerà
divendres, 29 de gener del 2010
EL VIGILANT JA NO VIGILARÀ
Ahir, dimecres 28 de desembre de 2010, va morir, als 91 anys, J. D. Salinger, l'autor de THE CATCHER IN THE RYE ("El vigilant en el camp de ségol").
La notícia m'ha deixat molt destruït. He discutit moltes vegades sobre aquesta novel·la amb gent que estava convençuda que no valia la pena i que el que la feia mítica era el seu autor, que s'havia reclòs a casa seva allunyat de qualsevol gregarisme, del ramat, de la comuna (no és estrany, doncs, que més d'un el volgués equiparar/comparar a Miquel Bauçà: la llegenda de l'autor hölderlinià des de la seva torre d'ivori groc).
Crec que la novel·la és potentíssima, una de les més fortes que he llegit mai. Quan la vaig descobrir per primera vegada, no tenia ni puta idea de qui era Salinger, ni de tot l'efecte fugitiu que l'envoltava, i el llibre em va causar la mateixa impressió, potser més forta i tot que quan hi vaig tornar i ja era conscient de tota la parafernàlia.
És estranya, hipnòtica, punyent, dolorosa, viva, poètica. Molt poètica. Sempre me'n recordaré d'aquell fragment memorable on el protagonista, Holden Caufield, discuteix amb la seva germana petita, i aquesta li demana què putes vol fer en la vida. Holden s'imagina a ell mateix enmig d'un immens camp de ségol, vigilant perquè els nins i nines que hi juguen no caiguin a l'abisme.
El vigilant, però, ja no vigilarà mai més.
La notícia m'ha deixat molt destruït. He discutit moltes vegades sobre aquesta novel·la amb gent que estava convençuda que no valia la pena i que el que la feia mítica era el seu autor, que s'havia reclòs a casa seva allunyat de qualsevol gregarisme, del ramat, de la comuna (no és estrany, doncs, que més d'un el volgués equiparar/comparar a Miquel Bauçà: la llegenda de l'autor hölderlinià des de la seva torre d'ivori groc).
Crec que la novel·la és potentíssima, una de les més fortes que he llegit mai. Quan la vaig descobrir per primera vegada, no tenia ni puta idea de qui era Salinger, ni de tot l'efecte fugitiu que l'envoltava, i el llibre em va causar la mateixa impressió, potser més forta i tot que quan hi vaig tornar i ja era conscient de tota la parafernàlia.
És estranya, hipnòtica, punyent, dolorosa, viva, poètica. Molt poètica. Sempre me'n recordaré d'aquell fragment memorable on el protagonista, Holden Caufield, discuteix amb la seva germana petita, i aquesta li demana què putes vol fer en la vida. Holden s'imagina a ell mateix enmig d'un immens camp de ségol, vigilant perquè els nins i nines que hi juguen no caiguin a l'abisme.
El vigilant, però, ja no vigilarà mai més.
diumenge, 24 de gener del 2010
Daniïl Kharms (unes perles)
No m'agraden els nens, els vells, les velles ni els adults assenyats.
És cruel enverinar els nens. Però és que cal fer-ne alguna cosa!
Només m'agraden les dones joves, sanes i sumptuoses. La resta de representants de la humanitat em resulten sospitosos.
Les velles que tenen idees assenyades, estaria bé caçar-les amb un llaç.
Qualsevol rostre amb aire assenyat em provoca una sensació desagradable.
Què són les flors? L'entrecuix de les dones fa més bona olor. Totes dues coses són naturals, per això ningú no gosa indignar-se pel que dic.
(Petita antologia de Daniïl Kharms. Edicions de 1984.)
dilluns, 11 de gener del 2010
dimecres, 30 de desembre del 2009
diumenge, 20 de desembre del 2009
poema desestimat del poemari GREIX
Genocida transeünt
crivell de societat èbria.
Caramull de morats de pell eslava.
Tu,
estèril i catòlic,
immund.
Com engruna
d’una successió massa encegada.
Corruptor del límit,
ésser infrahumà.
Tros de betzol tolerant sols en la carn.
Degollat
moribund relliscant de realitat.
Tu...
Tu ets la pugna dels meus dies.
Austeres la voluntat del meu jou
perquè esdevingui simple, social.
Tu dellonces, d’això aquella cosa.
Tu ets la dictadura,
la meva
vestida de llautó
i excrement de natura.
després d'existir, reanimar
El poder i la fortor vol ser un homenatge a l'obra El poder i la verdor de Blai Bonet, de la qual en pren l'esperit compositiu i la tècnica del collage. L'obra és una invitació a una espectacular orgia presidida pel Gran Mabre (la Gran Verga, el Gran Membre que, a diferència de la grip A, serà). Les històries que se succeeixen presenten personatges heterogenis, en molts casos identificables amb membres reals de la nostra esfera literària i cultural. Tot i l'aparent discontinuïtat narrativa, s'estableixen escrupoloses connexions entre ells, reunits d'una vegada per totes a la festa final a l'espera de la convidada d'honor, l'excelsa Coliflor. Un llarg poema èpic el procés creatiu del qual recorre de manera antioficial i originalíssima a un mecanisme performatiu detallat a mode de manual al final del llibre. Benvinguts a la nova poètica mallorquina.www.triallibres.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
