dimarts, 12 d’agost de 2008

Amb la vostra dèria per no ser

Parleu de fetus esclafats, els mateu amb paraules, els feu desfilar pels malsons amb què ens voleu contagiar. Parleu de fetus morts perquè no us esquinçaran mai el ventre, perquè no carregareu mai al cos el pes de fer-los viure o morir, i us vengeu d’aquesta impotència amb ressentiment, amb la violència més nua. No se sap contra qui us vengeu, no és culpa de ningú que no pugueu parir. I parleu de fetus sabent que és la paraula més lletja, la més inquietant, la més despullada d’amor i de vida que podríeu fer servir.

A estones crec que tota la vida de les dones és disculpar-se eternament pel privilegi de parir. O per la vergonya de parir. No ho sé. Però deixeu els putus fetus tranquils.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Vatua el feminisme recreatiu; quina pèrdua de temps, little vertical girl.

Pels nostres avis llatins, el fetus no era la criatura sinó la mare (prenys o just després de parir). Amb l'arrel del mot 'fetus' s'hi entrellaça també la paraula 'felix' que vol dir simultàniament fèrtil i feliç. El fetus sempre ha estat, per tant, sinònim de vida i de felicitat, des que Lucreci proclamava que 'terra feta parit nitidas fruges' (la terra fèrtil deslliura fruits ufanosos).

bel ha dit...

Little vertical girl, that's a good one :D