dimecres, 26 de novembre de 2008

En record del Prudenci

Doncs sí, ja sé que la majoria no sabeu qui era el Prudenci Reguant, que ens ha deixat fa poc.

Però tenia una obra extensíssima que alguns varem conèixer (jo només n'he pogut llegir trossets, a part de la seva novel·la "la cinquena estació"). Un home fora del seu temps: alquimista, poeta, escriptor apassionat.

I com sempre que algú ens deixa, ens deixa un forat a algun lloc que no es pot trobar.


Si ja no hi sóc

Si ja no hi sóc
I em trobes a faltar
Pensa que sóc el mar
Que tot el cos t´envolta.
Enfonsa el cos en l´arena
I creu que t´escalfo jo
Ardent amb el teu contacte.
Entrega el teu cos al sol
Com una verge plàcida,
I sent que amb els meus dits
Vull fer-te meva.
Si ja no hi sóc
I em trobes a faltar
Busca´m arreu
Que sóc al teu esguard
Sempre esperant-te.
Em veuràs en el vent invisible,
I en les fulles dels arbres que dansen.
En la neu d´aquell cim
Que amb el torb es fa màgica.
I en arribar la nit,
Escolta l´udol de la bestia trista,
Creient que és el meu plor
Que de tu es desespera enyorant-se.
Si ja no hi sóc
I em trobes a faltar
Escolta el mar i l´arena
I la plàcida llum
D´aquest sol que t´escalfa.
Busca´m arreu,
En el vent i en la màgica
Neu d´aquell cim
Que s´abraça amb el torb
Per amar-se.
Sent el meu crit, Tanmateix,
Que és el meu plor
Que neix en oblidar-te.

Prudenci Reguant

Reneixo com el bosc, sóc el camí, us porto fins la llum, demà què direu de mi.


Si voleu llegir coses seves:

Prudenci Reguant

Prudenci a relatsencatala

Bruixot dixit

1 comentari:

El President ha dit...

Escolta, en Prudenci és mort? Vaig parlar amb ell una tarda i em va explicar alguna cosa dels seus experiments. Un home interessant. M'hauria agradat tornar a parlar amb ell. En fi, que tingui un bon viatge!