dilluns, 15 de desembre de 2008

Represa de Joan Vinyoli

ARBRES

Un altre cop vols enfonsar els peus
a la terra.
Està bé, però pensa
que no serveix de res clavar-hi els dits,
que has d’estar aquí quan és de sorra
i quan és fang, des que surt el sol
fins la tempesta
-tindràs la companyia
dels pinyols, podràs veure l’arrelassa
universal que hi ha davall d’homes
i cases-,
aprenent sempre boscos,
per si enllà de muntanyes, tota una serra, et sembla
-i mai potser no n’estaràs segur-
que has estat l’arbre convincent.

blanCalluM
12
12
08

2 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Arbres. Software i un te

http://www.youtube.com/watch?v=JNskKHeNBOI

Lord Alorda ha dit...

Blanca, vas fent arrel en la Llum
i les fruites que de tu prenem
cada dia són més sucoses
i madures...

perdó per usar aquesta metàfora arbòrea
tan fàcil i senzilla
però feim suc de passió
amb el que de tu aprenem

avanti!!!
i prest la cabra que hi haurà per totes bandes

companya de cantàrida!!!