"I vindràs amb mi pels tortuosos
viaranys heretges -entre arbusts i grues
salvatges, on creix l'ignot
tresor dels descampats"
Andreu Vidal
si no visc el que he de viure
veuré com de mort
m’amararà melosa
la sal seca
de totes les morts
que veig els vius de debò
fugir escridassant
la tenebra
encaixar-se en un taüt de llum
i feina estable
i
una sola persona-sola
regirant-los les flassades
és com si sentís respirar
el rellotge maliciós que
punyals en mà
s’amaga vigilant el parany
que els ha parat
rebutjo la mort en vida
i el camí pla
acosteu-vos! que viurem la vida-vida
de les coves secretes i l’oratge a la carretera
però arribarem tan nets al silenci
que serem déus
per als altres.
1 comentari:
Andreu vidal no té final
Publica un comentari a l'entrada