diumenge, 6 de setembre de 2009

ENVES PEITAU

Enoia·m longa tempradura,

e carns quant es mal coita e dura

El monjo de Montaudon

Fait ai lo vers, no sai de cui;

e trametrai lo a celui

que lo·m trametra per autrui

enves Peitau,

que·m tramezes del sieu estui

la contraclau.

Guilhem de Peiteu

MALDIT


Me colltorça i m’alacau

qui a n’el déu se li fa esclau,

qui s’entesta i sempre rau

a les portes de palau,

qui fa dards de mala pau

amb ballesta de nyau-nyau,

qui per por esmussa l’afrau

i en el ras jamai no jau,

qui és tan ruc i tan babau

de no perdre mai la clau

ni en el cor de son catau

no apriar-hi mai sarau,

també enutja qui bestrau

caraeixut pro fent-se el brau

per només pujar de grau,

el que sempre dins la nau

vol només guiar l’arjau,

qui no parla amb cap gripau

sigui verd o sigui blau

perquè així diu que decau,

i també adéu-siau

al que mai no llença el dau

i ni oint el marramau

creu saber la contraclau.

blanCalluM