Enoia·m longa tempradura,
e carns quant es mal coita e dura
El monjo de Montaudon
Fait ai lo vers, no sai de cui;
e trametrai lo a celui
que lo·m trametra per autrui
enves Peitau,
que·m tramezes del sieu estui
la contraclau.
Guilhem de Peiteu
Me colltorça i m’alacau
qui a n’el déu se li fa esclau,
qui s’entesta i sempre rau
a les portes de palau,
qui fa dards de mala pau
amb ballesta de nyau-nyau,
qui per por esmussa l’afrau
i en el ras jamai no jau,
qui és tan ruc i tan babau
de no perdre mai la clau
ni en el cor de son catau
no apriar-hi mai sarau,
també enutja qui bestrau
caraeixut pro fent-se el brau
per només pujar de grau,
el que sempre dins la nau
vol només guiar l’arjau,
qui no parla amb cap gripau
sigui verd o sigui blau
perquè així diu que decau,
i també adéu-siau
al que mai no llença el dau
i ni oint el marramau
creu saber la contraclau.
blanCalluM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada