dissabte, 21 de novembre del 2009

Manifest groc

M'agradaria encetar un petit debat sobre el "Manifest groc", algú s'hi apunta?
Salut!


MANIFEST GROC. Salvador Dalí, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà

Del present manifest hem eliminat tota cortesia en la nostra actitud. Inútil qualsevol discussió amb els actuals representants de l'actual cultura catalana, negativa artísticament per bé que eficaç en altres ordres. La transigència o la correcció condueixen als deliqüescents i lamentables confusionismes de totes les valors, a les més irrespirables atmosferes espirituals, a la més perniciosa de les influències. Exemple: "La Nova Revista". La violenta hostilitat, per contra, situa netament les valors o les posicions i crea un estat d'esperit higiènic:

HEM ELIMINAT tota argumentació
HEM ELIMINAT tota literatura
HEM ELIMINAT tota lírica
HEM ELIMINAT tota filosofia a favor de les nostres idees

(Existeix una enor-
me bibliografia i
tot l'esforç dels ar-
tistes d'avui per a
suplir això.)

ENS LIMITEM a la més objectiva enumeració dels fets
ENS LIMITEM a assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la intel•lectualitat catalana d'avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte.
PREVENIM de la infecció als encara no contagiats.
Afer d'estricta asèpsia espiritual.
SABEM que res de nou anem a dir. Ens consta, però, que és la base de tot el nou que avui hi ha i de tot el nou que tingui possibilitats de crear-se.
EL MAQUINISME ha revolucionat el món
EL MAQUINISME -antítesi circumstancialment indispensable futurisme- ha verificat el canvi més profunt que ha conegut la humanitat.
UNA MULTITUD anònima -anti-artística- col•labora amb el seu esforç quotidià a l'afirmació de la nova època, tot vivint d'acord amb el seu temps

UN ESTAT D'ESPERIT POST-MAQUINISTA HA ESTAT FORMAT
ELS ARTISTES d'avui han creat un art nou d'acord amb aquest estat d'esperit. D'acord amb llur època.
ACÍ, PERÒ, ES CONTINUA
PASTURANT IDÍL•LICAMENT
LA CULTURA actual de Catalunya és inservible per a l'alegria de la nostra època. Res de més perillós, més fals i més adulterador.

PREGUNTEM
ALS INTEL•LECTUALS CATALANS
- De què us ha servit la Fundació Bernat Metge, si després haveu de confondre la Grècia antiga amb les ballarines pseudo-clàssiques.
AFIRMEM que els sportmen estan més aprop de l'esperit de Grècia que els nostres intel•lectuals.
AFEGIREM que un sportman verge de nocions artístiques i de tota erudició està més a la vora i és apte per a sentir l'art d'avui i la poesia d'avui, que no els intel•lectuals, miops i carregts d'una preparació negativa..
PER NOSALTRES Grècia es continua en l'acabat numèric d'un motor d'avió, en el teixit antiartístic d'anònima manufactura anglesa destinat al golf, en el nu, en el músic-hall americà.
ANOTEM que el teatre ha deixat d'existir per uns quants i gairebé per a tothom
ANOTEM que els concerts, conferències i espectacles corrents avui dia entre nosaltres, acostumen a ésser sinònims de llocs irrespirables i avorridíssims.
PER CONTRA nous fets d'intensa alegria i jovialitat reclamen l'atenció dels joves d'avui.
HI HA el cinema
HI HA l'estadi, la boxa, el rugby, el tennis i els mil esports
HI HA la música popular d'avui: el jazz i la dansa actual
HI HA el saló de l'automòbil i de l'aeronàutica
HI HA els jocs i les platges
HI HA els concursos de bellesa a l'aire lliure
HI HA la desfilada de maniquins
HI HA el nu sota l'electricitat en el music-hall
HI HA la música moderna
HI HA l'autòdrom
HI HA les exposicions d'art dels artistes moderns
HI HA encara, una gran enginyeria i uns magnífics transatlàntics
HI HA una arquitectura d'avui
HI HA útils, objectes, mobles d'època actual
HI HA la literatura moderna
HI HA els poetes moderns
HI HA el teatre modern
HI HA el gramòfon, que és una petita màquina
HI HA l'aparell de fotografiar, que és una altre petita màquina
HI HA diaris de rapidíssima i vastíssima informació
HI HA enciclopèdies d'una erudició extraordinària
HI HA la ciència en una gran activitat
HI HA la crítica, documentada i orientadora
HI HA etc., etc., etc.,
HI HA finalment, una orella immòbil sobre un petit fum dret

DENUNCIEM la influència sentimental dels llocs comuns racials de Guimerà

DENUNCIEM la sensibleria malaltissa servida per l'Orfeó Català amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament negada per a la música, i àdhuc, de composicions originals. (Pensem en l'optimisme del cor dels "Revellers" americans)
DENUNCIEM la manca absoluta de joventut dels nostres joves
DENUNCIEM la manca absoluta de decisió i d'audàcia
DENUNCIEM la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul
DENUNCIEM el soporisme de l'ambient podrit de les penyes i els personalismes barrejats a l'art
DENUNCIEM l'absoluta indocumentació dels crítics respecte l'art d'avui i l'art d'ahir
DENUNCIEM els joves que pretenen repetir l'antiga pintura
DENUNCIEM els joves que pretenen imitar l'antiga literatura
DENUNCIEM l'arquitectura d'estil
DENUNCIEM l'art decoratiu que no sigui l'estandaritzat
DENUNCIEM els pintors d'arbres torts
DENUNCIEM la poesia catalana actual, feta dels més rebregats tòpics maragallians
DENUNCIEM les metzines artístiques per a ús infantil, tipus: "Jordi" (Per a l'alegria i la comprensió dels nois, res més adequat que Rousseau, Picasso, Chagall...)
DENUNCIEM la psicologia de les noies que canten: "Rosó. Rosó..."
DENUNCIEM la psicologia dels nois que canten: "Rosó. Rosó..."

FINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES D'AVUI, dins les més diverses tendències i categories

PICASSO, GRIS. AZENFANT, CHIRICO, JOAN MIRÓ, LIPCHTZ, BRANCUSI, ARP, LE CORBUSIER, REVERDY, TRISTAN TZARA, PAUL ELUARD, LOUIS ARAGON, ROBERT DESNOS, JEAN COCTEAU, GARCÍA LORCA, STRAWINSKY, MARITAIN, RAYNAL, ZERVOS, ANDRÉ BRETON, ETC, ETC.
________________________________________
SALVADOR DALÍ LLUÍS MONTANYÀ
SEBASTIÀ GASCH
Barcelona, març de 1928

6 comentaris:

[.] ha dit...

Bé, com podeu suposar, es tracta de fer acapte de quin sentit i actualitat tenen per als joves poetes (o pels no tant joves o no tant poetes)les idees d'aquest manifest històric. El resultats poden ser incorporats a l'obra de teatre que el meu amic Xavier Giménez està preparant sobre el Manifest Groc i les avantguardes literàries catalanes de començaments de s.XX. Resulta curiós que en les representacions prèvies a l'estrena que ja s'han fet d'aquest muntatge el públic sempre acaba afirmant que el Manifest Groc conserva una vigència gairebé absoluta. Tot amb tot, personalment no crec pas que la vigència sigui així d'absoluta, més que res perquè els absolutismes sempre m'han sonat una mica monàrquics i retrògrads. Per picar la cresta (s'accepten reaccions airades, i fins i tot xiscles onamatopoètics d'estupor amb faltes d'ortografia i altres fenòmens cosmològics afins), què us sembla una frase de 1928 com ara "DENUNCIEM la manca absoluta de joventut dels nostres joves"? Apa!

Lord Alorda ha dit...

han passat 80 anys des d'aquest manifest
i lamentablement la cosa segueix igual
(absolutament seria ridícul, però sí és cert tot ha canviat per acabar igual, un etern retorn malaltís...)
PERÒ MÉS FORTOR
MÉS FOC
MÉS DE TOT!!!

AH
però els manifestos...
això sí que ha quedat fora de moda!

més poesia i menys pamflets!
més exaltació i menys fèretres!
més de tot i bo i millor!

ueeeeeeeeeeeeeeeee

Unknown ha dit...

DENUNCIEM la manca absoluta de joventut dels nostres joves.

HA! QUE BÉ, QUE CERT. I tant!
Falta sang, guerra, carrer, nit, bogeria, ritme. Falta de tot! estic farta de joves enganxats a les faldes dels pares, joves fets caldo per les drogues, joves reprimits, oprimits i tristos per no se quin coi de motiu postmodern. Està ple de joves-ancians. I tot plegat resulta avorridissim, joder.

Elisenda ha dit...

Si el Manifest Groc té vigència (no absoluta, això per descomptat) aquí i ara [i jo diria que en té], és des del moment en què se'n fa una lectura raonadament contemporània. A dia d'avui, respondria a un tipus de creació artística que vol trencar amb una sublimació de l'art que l'allunya de la nostra naturalesa més terrenal. És, potser, una voluntat de fer de la creació no només una manifestació de l'essència humana, sinó també de convertir-la en una part constituent.

Tot i així, és ben cert que hi ha moltes maneres de manifestar aquestes voluntats reivindicatives i, sobretot, que hi ha tantes maneres, raons i materialitzacions d'aquestes com artistes en el món.

Un plaer haver-vos descobert!

Lord Alorda ha dit...

MÉS VIU QUE MAI GRÀCIES A LA GENT DEL TEATRE KADDISH: ÉS UN ORGASME AMB L'INFINIT, UN COIT ANIMAL I SUBLIM, UNA ANIMALADA SALVATGE FETA GRÀCIA, FUROR, MERAVELLA, CRIT I POEMA MECANOSCRIT EN EL COR DELS HOMES I DONES QUE CRIDEN "FOC I FUM I LLIBERTAT I LLENÇAR LES SABATES A LA PUTA MARE QUE ELS VA PARIR!" JOVENTUT ANUAL I ANAL, MEMORABLE, FANTASIA REPRODUÏDA AL COR DELS QUE EMOCIONEN

UN GRAN ESPECTACLE
UNA VIVACITAT PROTOT
GOIG I LLUM I FUROR I FERVOR
FULGOR PER A TOTHOM
I EMOCIÓ, MOLTÍSSIMA EMOCIÓ!!!

ENHORABONA
FRUÏU
ESCORREU-VOS DE GUST

OH SÍ SENYOR SÍ
UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE

blanCalluM ha dit...

N'ETZIBO·T TRES, JO:

- Salvador Dalí, 1930, Ateneu Barcelonès: "En la crisi de consciència que el surrealisme creu abans de tot provocar, una figura com la del marquès de Sade(no cal recordar al lector, dic jo, que la seva crueltat eròtica exercida sobre altri ens ha donat la paraula sadisme) apareix avui d'una puresa de diamant, i en canvi, per exemple, i per citar un personatge nostrat, res no pot semblar-nos més baix, més innoble, més digne d'oprobi, que els "bons sentiments" del gran porc, el gran pederasta, l'immens putrefacte pelut, l'Àngel Guimerà".

- Ferran de Pol, respecte a la conferència damunt dita, a la Nadala del 1974 de la Fundació Lluís Carulla: "Si deixem de banda els insults -per cert d'un contingut moral petit-burgès ben allunyat del sentit subversiu i superador del sobrerealisme-, queden aquests dos curiosos qualificatius: pelut i pederasta".

-'Déu perdona', un poema del més "innoble", del "gran porc", que li diu, da-li, da-li:

Al davant del manicomi
hi ha aturada molta gent,
esperant a un pobre frare
que es diu si ha perdut lo seny.

Lo carruatge ve que vola,
i al frare al lluny ja se’l sent:
—Germans meus, quina alegria!
Germans meus, ja no hi ha infern!—

Riu la gent i s’esvalota,
que entre la pols ja se’l veu
abocat a una portella
cridant, los braços al cel:

—Déu perdona, Déu perdona!
S’ha ablanit lo mateix Déu,
i amb una llàgrima sola
ha apagat lo foc etern!—

La gent poruga es fa enrere
quan del carruatge l’han tret;
hi ha dos frares que l’aguanten:
lo manicomi és obert.

Mes ell al portal s’atura
i diu de cara a la gent:
—Jo ho he vist, i no és mentida!
No hi ha infern! Ja no hi ha infern!

Han caigut ses negres voltes,
sols hi ha cendra i tot és fred;
los damnats riuen i canten,
de genolls és Llucifer.

Àngels i diables fan colla;
ja no hi ha just ni pervers;
los botxins són amb los martres;
los cristians amb los jueus.

Adam i Eva entre els braços
tenen a Caí i Abel;
Jesús ha besat a Judes,
i Judes com plora amb ell!—

Mes los dos frares per força
se l’han endut del carrer,
i el portal del manicomi
s’ha tancat amb un gemec.

I a l’anar-se’n la gentada,
hi ha qui riu indiferent,
hi ha qui abaixa el front i pensa,
hi ha qui amb espant fa la creu.

I a dintre del manicomi
anys i més anys que se sent:
—No sóc boig, que Déu perdona!
No hi ha infern! Ja no hi ha infern!—