diumenge, 20 de desembre del 2009

poema desestimat del poemari GREIX

Genocida transeünt

crivell de societat èbria.

Caramull de morats de pell eslava.

Tu,

estèril i catòlic,

immund.

Com engruna

d’una successió massa encegada.

Corruptor del límit,

ésser infrahumà.

Tros de betzol tolerant sols en la carn.

Degollat

moribund relliscant de realitat.

Tu...

Tu ets la pugna dels meus dies.

Austeres la voluntat del meu jou

perquè esdevingui simple, social.

Tu dellonces, d’això aquella cosa.

Tu ets la dictadura,

la meva

vestida de llautó

i excrement de natura.

2 comentaris:

Lord Alorda ha dit...

TU, QUIN FILL DE PUTA, TU!
DOLENT!
(el poema, però,
POTENT!)

per què el desestimes?

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

putes, pq és horrible. Hi ha coses que es veuen a simple vista!