Genocida transeünt
crivell de societat èbria.
Caramull de morats de pell eslava.
Tu,
estèril i catòlic,
immund.
Com engruna
d’una successió massa encegada.
Corruptor del límit,
ésser infrahumà.
Tros de betzol tolerant sols en la carn.
Degollat
moribund relliscant de realitat.
Tu...
Tu ets la pugna dels meus dies.
Austeres la voluntat del meu jou
perquè esdevingui simple, social.
Tu dellonces, d’això aquella cosa.
Tu ets la dictadura,
la meva
vestida de llautó
i excrement de natura.
2 comentaris:
TU, QUIN FILL DE PUTA, TU!
DOLENT!
(el poema, però,
POTENT!)
per què el desestimes?
putes, pq és horrible. Hi ha coses que es veuen a simple vista!
Publica un comentari a l'entrada