dimecres, 3 de març de 2010

El final d'una etapa

Benvolguts pestaires.


Crec que s'acaba una etapa esplendorosa per desídia i comença el capitalisme literari mal forjat.
Potser encara ens podem salvar, però la dispersió comença a ser molt evident i preocupant. Les lletres esdevenen sinònimes de batalla i cada un tira pel seu cantonet. Hem deixat que ens aplegui la malaltia de grups anteriors que han vist dinamitar-se per desfeta, passivitat o traïció.

Alçarem el cap o morirem

3 comentaris:

Eduard ha dit...

Gràcies, Pau, per posar paraules a la idea que vaga per aquí des de fa temps.
Fa tota la pinta que això està tocat de mort i al combat no s'hi pot anar amb moribunds. No veig cap força que no sigui impostada ni veig cap sutilitat que no amagui carrincloneria. No veig les nimfes ni els sàtirs. No entenc aquest conformisme i, de cap manera, no el puc relacionar amb vosaltre, amb les vostres cares.
Estimats, estimades, tirem més llenya al foc, encara que sigui la del propi vaixell. Us ho demano de tot cor.

[.] ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
[.] ha dit...

Benvolguts, doncs llumí i hidrocarburs entre tota aquesta miopia ensardinada i mocs en efervescència quotidiana, que el paisatge és fosc i li fa falta! Però Eduard, a alta mar els vaixells són necessaris o, per dir-ho d'una altra manera, vaixells o submarins, però la idea segueix essent la mateixa, no empassar-se massa aigua (o per dir-ho encara d'una tercera manera, no estovar-se prematurament...). No?