divendres, 9 d’abril de 2010

"massa elogi mata la confiança"

Joan Salvat-Papasseit

5 comentaris:

la laia ha dit...

gran Papasseit!!!
...i:

"Mentre hom rebi lloances, cal pensar que no és encara al seu camí, sinó al d'un altre."

que deia en Nietzsche, quan hi rumiava!

[.] ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
[.] ha dit...

"If you are going to try, go all the way. Otherwise don't even start. This could mean losing friends, partners, relatives - and maybe your job. It could mean not eating for three or four days. It could mean freezing on a park bench. It could mean jail. It could mean derision. It could mean mockery and isolation. Isolation is the gift. All the others are a test of your endurance of how much you really want to do it. And you'll do it despite the rejection in the worst odds. And it will be better than anything else you can imagine. If you're going to try, go all the way. There is no other feeling like that. You will be alone with the gods. And the nights will flame with fire. You will ride life straight to perfect laughter. It's the only good fight there is."

~ Charles Bukowski.

Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...

Heu llegit l'article de n'Abrams a l'Avui?

http://multimedia.avui.cat/pdf/10/0408/100408sup_a008.pdf

Papasseit ens ensenyà a escopir a la closca dels cretins.
Fora Mossads i Mossons de Catalunya!

joan torents ha dit...

S’ha acaba el Manifest i s’ha acabat el Groc. Us vaig veure el diumenge i també us vaig escoltar i vaig respirar i vaig creuar les cames 8 cops (més ho tinc prohibit) i vaig rascar-me 5 cops (menys ho tinc prohibit) i ja està. Sí, vaig fer tot això alhora, sóc un home del renaixement. I com que us segueixo –no sempre, només els diumenges si fa sol- i l’elogi debilita, us envio unes paraules separades per espais en blanc (vaig fer un curset per la defensa i conservació dels espais en blanc en la escriptura i, francament, em surten molt bé).

Manifest elemental sense color: si i no.

Sí a les piscines inflables
Sí a les cançons amb tornades tontes
Sí als sons sense referències
Sí a l’esperit del manifest groc
Sí als vostres balls
Sí a la transgressió (no a la imitació)
Sí a la comicitat
Sí a l’energia que despreneu
Sí a les ganes que hi poseu
Sí als temes que escolliu
Sí a l’actuació
Sí a Dada

No a la música hip-hopera i ambiental, del tot convencional en un espectacle anti-artistic!
No a la broma quan no cal (mentos-coca-cola)
No a la interacció forçada amb el públic
No a la provocació que no provoca
No a despullar-se per no res
No a vestir-se per no res
No a les companyies avorrides (que no es el vostre cas!)
No a l’apologia al progrés, l’esport i el bel•licisme de l’antic futurisme (ja no podem ser tan ingenus, hi ha hagut massa sang, massa feixisme…)
No al no quan és un no no-rmalitzat

I dit això. Molts ànims i endavant, tot i que no sé endavant cap a on. I si és cap a un costat? Us seguiré seguint, encara que no em veieu.