divendres, 6 de juny del 2008

BCN-VLC 14,30-19h

Conviure amb el vers

Que sempre és advers

Que rebla el desig

Que no té interés

Que fuig com un foll

Que folla amb el grill

Que està tot sadoll

Que eixorca l’excés

Que sempre és silent

Que espanta la gent

Que esventra el nou vers

Que viu com si res

Que és tot i és res

Que res mai li és prou

Que cou i commou

Que versa de por

Que rau en l’error,

Que escurça l’amor

Que esporga la veu

Que beu i no hi veu

Que és orb quan ho vol

Que no vol la pau

Que mai no és sincer

Que és l’ombra del vers

Que es diu com si res

Que em plou i em fa mal

Que em dol i em diu "plou"

Que em sol despistar

Que intenta guanyar

Paréixer sincer

Escriure “caliu”

Versar sense el bes

Conviure amb el vers

i... escriure'l en vers!

4 comentaris:

Incendi ha dit...

En fi, que havíem d'omplir el temps en el bus...

Lord Alorda ha dit...

No hi havia a cap banda del món
un Andreu Galan com el d'Alboraia,
ignífugament s'exaltava dins el bus cap a casa,
escrivia poemes com els d'Enric Casasses,
i després es disculpava: no et disculpis!
Crema fort com el vers de foguera,
que és un vers hàbil i té gran trempera!
Ja ho diuen els porno: pedra follera!
Així com escupen damunt aquesta merda de "poema"...

(misèria mental - tantíssima - per part meva)

Visca els dimonions!!!
Visca Estellés!
Visca el prest en què ens veurem!


Salut
alegria
poesia

vos estim molt


Lord Alorda

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

he escopit damunt la teva memòria.
Sóc pasta de paper

Incendi ha dit...

Hhhahahaha, ens veiem prompte, camarades. I sí, de pasta de paper n'hi haurà a bondó... "maëmeua!"

hahahah