dijous, 11 de setembre del 2008

TOT SEGUEIX CREMANT

Pau Castanyer m'ha demanat que enviï això a la pesta poètica. Es tracta d'un text del també poeta Joan Perelló que parla d'aquest naixement important que és LA CANTÀRIDA (una nova col·lecció de poesia) i de la PEDRA FOGUERA, que és parlar també del foc de LA PESTA:

"La crisi no sorprèn a la poesia de Mallorca. Si fa pocs mesos l'editorial Documenta Balear oferia una antologia de la poesia jove dels països catalans, amb autors nascuts entre 1977 i 1989, amb l'encertat títol general de Pedra foguera, ara acaba d'iniciar una nova aventura editorial amb una col·lecció de poesia a la que han donat el nom de La Cantàrida. El primer títol és d'Emili Sánchez-Rubio (Palma, 1983) i es titula Breviari d'antípodes, amb pròleg d'Enric Casasses, mentre que el segon és d'en Pau Castanyer (Palma, 1983), amb proemi d'Àngel Igelmo i pròleg de mi mateix, i al que li ha donat per títol Nedar-te la pell. Naturalment tots dos joves poetes, a més de la coincidència de la data de naixement, són dos dels antologats a Pedra foguera, és a dir, membres d'aquesta nova generació que, a més de multitudinària i loquaç, és intrèpida i ambiciosa, fa recitals poètics, participa a muntatges teatrals, gestiona revistes. És, en definitiva, una generació que viu la literatura. Això és el que com a mínim s'ha de demanar als escriptors."

M'agrada, m'encanta!, veure com el blog va calent de vida, vivències, passions, exaltacions, discussions i poesia. A veure si tot esdevé gangrena en vers i nafra sagrada...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Promoció, digueu-vos promoció o acabareu "assentatats" però sense cesures ni poltrones. Ja coincidiu amb l'elogi a Palau, ergo...

El diable tampoc ho vulgui!!!

bel ha dit...

Endavant!!! M'ha agradat el que di al text. Sucking dick a little, but still good.

Lord Alorda ha dit...

Blai (Bonet) renegava de les generacions, però no dubta en dedicar EL COLOR als seus "companys de generació", cosa que se pot entendre com una broma irònica plena de pus i veritat o, al contrari, com un intent de cridar l'atenció dels anomenats. Vull pensar que la primera opció és la bona.

Parlar de generació (ho pensava caminant entre Còrsega i Indústria) és una etiqueta igual de pobra com qualsevol altra: ni edats ni sexes ni redols ni històries, això és un foc on tot crema igual i tot fa la mateixa cendra.

Simplement ser, i seguir fent pira, sigui el tot que sigui.

Foc i fum, i flama.

Lord Alorda