Ara, celebrant els meus 24 anys, a Tübingen, he vist de nit la torre de Hölderlin. Celan cridava "surants torres de Hölderlin", perquè en efecte són moltes i totes suren. Penso en Trakl, penso en Vidal i aquí tot té un sentit arrelat des del fons dels anells dels arbres: tot fulgura. Pallaschk! Pallaschk!
dissabte, 22 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
De nou, molts d'anys!
Frueix del fred!
Compra un àlber bonsai-size!
Publica un comentari a l'entrada