Ciutat global
Crema la memòria,
crema el nostre temps.
Ens fem una versió seqüencial d’impremta
i ens tenyim d’indiferència
petjant tot quan miserable fem.
Les decisions preses, el llit desfet,
la medicació, el cercle buit
que ens lloa la respiració.
No serà graciosa la partida?
No veurem encara esclafir de sal
el turment de la llei
i la insatisfacció del fàstic?
1 comentari:
s'acaba el món meracellós
i ni un mot de plany
per la sva fi.
Alexei Krutxonikh
Publica un comentari a l'entrada