dimarts, 5 de maig del 2009

pastitx de Monkeyman o després d'una vesprada a l'hospital de Sant Pau amb en Jaume C. Pons Alorda

Empestats (o Oda a Jaume Pons)
Jo he vist la tecnologia perfecta de l’home modern, el retrat ideal de l’home empestat. Jaume Pons, Jaume Pons! L’exaltador de Caimari, el visionari, per a ell és igual recitar damunt una camilla com cridar la infermera i demanar-li un whisky. El plaer, la bellesa, un sol que esclata. El giny desendollat que ens pren la pressió per a ell sembla la porta que el transporta del tedi al deliri, dolç aparell de la cort dels porcs. El govern ha pactat amb els metges i ha decidit que només posarà un pacient en quarantena cada setmana, un només, i aquest és el pacte. Vull sentir-ho tot. Ha començat de veres. Parlarem amb els especialistes. Parlarem amb les periodistes. Parlarem amb tothom. Son útils els poemes i les cançons, la femella no-prenyada i Jaume Pons flipant, cridant, euforitzant la sala d’espera. Jaume Pons, Jaume Pons! Jo només et dic, doctora mal alletada, que no tanquis mai la porta de la consulta: mai no saps qui et pot cercar darrere del teu primer insult sagrat... Jaume Pons...Jaume Pons...Jaume Pons...

4 comentaris:

Pau Castanyer ha dit...

Visca en Jaume C. Pons!. Visquen les enfermeres mal alletades i totes les moneies del món!
Una besada Laia, glad to have you back!

Lord Alorda ha dit...

QUE FOOOOOOOOOOOOORT!
UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE

m'encanta!!!

Anònim ha dit...

Jaume Pons!
Jaume Pons!
Jaume Pons!

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

Prou intens i interessant, hehe