dilluns, 8 de setembre de 2008

En Jaume cap a la llengua globalitzada


Benvolguts blocaires.

Ahir vaig poder assistir a un trauma generacional. El poeta Jaume C. Pons em defensava la llengua totalment estandaritzada per l'obra escrita; la seva defensa era: fugir del localisme. Davant aquesta contesta vaig proposar l'exemple de la poesia de Blai Bonet. Blai Bonet era localista? Ell em digué que, la seva manera d'escriure era ultra-universal. 
Després, amb el trauma el cor, vaig començar a llegir la seva tesina sobre Miquel Bauçà. A les primeres pàgines vaig trobar una cita d'Arnau Pons sobre la manera d'escriure de Bauçà. En Jaume menteix? No es creu el que defensa? Bé, la cita (vegeu apartat comentari).
(Jaume, a rapar!)



16 comentaris:

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

És el moment de la màgia dels mots, quan tota poesia comença de bell nou, però també de la reivindicació de la «paraula viva» (Blai Bonet fa un homenatge a Maragall en el seu Cant espiritual) i, per tant, de la recuperació perspicaç d’un vocabulari que surt de l’agre de la terra i de la idiosincràsia que es vanta de ser endèmica i ultralocal, paraules vives que porten, amb elles mateixes, un caràcter genuí, més genuí com més dialectal, un sabor d’autenticitat que no és l’efecte d’una vena tel·lúrica sinó del naixement llampant d’una poesia que es desmarca de les generacions anteriors, i que està disposada a conjugar l’«asfalt» i la «garriga», Lorca i Maragall, «Crist» i l’amor prohibit, un «Déu» en pèl i la vocació literària.

(PONS: Inèdit)

Lord Alorda ha dit...

"Tota literatura és localista"
BARTOMEU FIOL

Sigui el dialecte que sigui, la llengua és un instrument de tortura. Quan Heidegger va dir que la llengua és la casa de l'ànima no només va explicar quelcom de místic en el fet que l'esperit es comunicava, vivia, pensava i es representava en el llenguatge, ens parlava també de com aquesta ànima estava limitada no per un cos orgànic sinó per un cos lingüístic: el llenguatge és en efecte la casa de l'ànima, per tant la seva presó i la seva barrera.

Des d'aquí, tot llenguatge és un codi de signes violents que intenta contenir, a través de grafies consituedinàries un ordre que és impossible d'obtenir: el llenguatge designa la cosa però NO és la cosa, per tant batejar en el fons és insultar aquella essència amb un mot que podria ser altre. El llenguatge és contaminació.

Entendre la llengua com "paraula viva" és possible, ho crec, ho comparteixo, és cert: la paraula és també una catapulta mística que ho transporta tot a les portes de l'ànima ("Domus dei et porta coeli: / Justament és el cervell / i la porta són els somnis" MIQUEL BAUÇÀ) però reconec també que sóc capaç de pensar això, sóc capaç de reconèixer la bellesa i la meravella, LA MERAVELLA!, de la llengua perquè precisament conec les altres cares del llenguatge, i la seva crueltat immanent.

Per aclarir això pot ser útil el que ens diu PERE PERELLÓ I NOMDEDÉU en el següent text inèdit:

"El llenguatge obri món, l’ordena. Un món l’ordre del qual se’ns antulla criminal delata la criminalitat del llenguatge: la seva culpabilitat. En un món criminal el llenguatge és

CULPABLE!

CULPABLE!

CULPABLE!

I segons justícia tot culpable ha de purgar la seva culpa.

Aquest és el compromís actual del poeta amb el llenguatge: zelar la seva penitència, aplicar-li el càstig, la pena

El martiri

Torturar-lo fins que vomiti la sang de la seva veritat. Car el delicte es fonamenta en la perversió de la relació del llenguatge amb el món. Relació –immanent- regida per la categoria de la veritat, és a dir: la fidelitat. La fidelitat truncada, val a dir: la immanència transcendida. La transcendència instaurada com a valor de la veritat, com a força veritativa. Com a versemblança legitimada per l’armament de la retòrica (força armada del transcendent). Però la seva veritat no implica fidelitat. Implica, tan sols, presència. Joc que instaura la facticitat immanent de l’arbitri: el compromís.

Martiritzar el llenguatge fins que declari la seva pròpia llibertat: la seva autonomia. Sols així el llenguatge purga la seva culpa i s’allibera."

Això és el que faig darrerament, el que intento, i una de les maneres de castigar-la, de castigar-me, és des de l'ús de la varietat standard de la llengua. Un localisme més global, però també localisme, perquè en el local i representat es pot obrir un focus allà on la paraula vessi la sang, l'esperma i la seva culpa.

Lord Alorda

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

Parles molt, et fas l'erudit, però això no és una contestació, és una parrafada filosòfica sobre la llibertat del llenguatge.
La suposada "tortura" que fas a la llengua és una forma tan o més feixista de matarla.

Lord Alorda ha dit...

Doncs això, que mori el llenguatge i que l'ànima sigui alliberada: assassinat com a redempció i salvació (i me sap molt de greu usar un vocabulari cristià-apostòlic-romà però, en efecte, com podem veure la llengua està sodomitzada per aquestes connotacions) i que l'ànima somniï.

j.t. ha dit...

benvolgut Pons, no es cregui tot el que li diu el Porcel. Heidegger el que diu és que el llenguatge és la casa de l'ésser (cosa molt diferent, i més en argot heideggerià, de l'ànima). a banda d'això, cap paraula inclosa en un diccionari peca de localista; miri si hi ha camp per córrer!!! i en qualsevol cas, sent més o menys autèntic (que això tant hi fa), el cas és que jo sempre he menjat bajoques; les "mongetes tendres", a mi, si li he de ser sincer, em fan pensar més aviat en novel·les de Sade...
una abraçada!

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

Clar, que mori que mori, pq tu també saps utilitzar una altre llengua globalitzadora -amb un standard ultralondinenc, com no-.

(intringulis)

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

del llenguatge:

"Bauçà afirma que existí un dia (i intueix que encara pot existir), una ment ‘pre-lingüística’ i que per tant, és necessari que hi hagi també una ‘ment lingüística’, cal pensar que és a través del llenguatge que la ment d’un individu es connecta amb la realitat, amb el voler de la comuna."
(JAUME MUNAR: Inèdit, conferència del Congrés Poesia és el discurs sobre Miquel Bauçà)

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

del llenguatge:

"Bauçà afirma que existí un dia (i intueix que encara pot existir), una ment ‘pre-lingüística’ i que per tant, és necessari que hi hagi també una ‘ment lingüística’, cal pensar que és a través del llenguatge que la ment d’un individu es connecta amb la realitat, amb el voler de la comuna."
(JAUME MUNAR: Inèdit, conferència del Congrés Poesia és el discurs sobre Miquel Bauçà)

Maria G. ha dit...

Uep gent!

M'he sentit molt cofoia d'arribar aquest blog, i sobretot aquesta entrada.
Bé, us he de dir que de vegades les cites fan més mal que bé, i aquesta d'en Heidegger s'ha repetit fins a... És vera que no podem fugir del llenguatge, però també és només a través del llenguatge que podem conèixer les coses. Per tant, visquen les paraules. En poesia s'ha d'acudir a les paraules que ens aniran més bé per concebre les coses. Aquesta llengua estàndard ha de ser la llengua per fer assajos, pels mitjans de comunicació... En literatura és l'únic lloc que tenim llibertat de dir el que volem i com volguem. En Bauçà per descriure els somnis li agradaria poder gravar-los. Bauçà per fugir del llenguatge volia gravar les coses que passen en la ment. Ja que aquesta passa són ben males d'aconseguir car la gent de poder s'estima més dedicar-se a altres quefers, per ells més importants.

Bé, per ara crec que no tenc res més a dir. Bé us convit a fer una passada a un blog que aquests dies estic polint i començant a configurar sobre en Meravell per tal de fer ressonar les seves paraules. Crec que la vostra ajuda podria ser molt interessant. He vist que un de vosaltres fa una tesina sobre en Bauçà, ben necessària. Ben bones notícies.

http://meravell.wordpress.com/

Venga, salut!

Eduard ha dit...

tot escoltant-vos sentir parlar de la llengua i el llenguatge, m'he adonat que en Pau de sa punta grossa va 'poder assistir a un trauma generacional'. és un fet que m'ha deixat inquiet de debó... si no és que el trauma que diu anés de part i ell li traginés aigua calenta i tovalloles... pau, tu també ets una mica còmplice d'assassinat.

Lord Alorda ha dit...

"amics, anit perdoneu aquesta petita excitació" MIQUEL BAUÇÀ

moltes coses a dir: el llenguatge (casa de l'ànima o de l'ésser) és barrera, per això Bauçà dóna fe d'una ment prelingüística (s'ha de discutir si és pre o postlingüística, encara està per determinar) però aquesta és la seva manera d'escapar de l'opressió i de crear un cel anatòmic com tan bé explica MUNAR a la seva conferència encara inèdita però no per massa temps...

Moltes coses! Sigui com sigui: la poesia no consisteix sols en llenguatge, va més enllà, per això aquesta ha de ser capaç de transgredir, de destruir i de crear, de castigar també, però també innovar i meravellar...

TOT, GRAN ANIMAL RODÓ!!!

salut i gràcies

Lord Alorda

j.podrit ha dit...

Met, Met, Met... No esmentis el Dasein d'aquesta manera o t'esfondrarà(s). Xerrar d'un binarisme temporal (pre- vs. post-) o espaial (dins vs. fora de la barrera) en relació al Ser-en-el-món és un suïcidi acadèmic.

I dels tres elogis, a parer meu cap d'ells se sustenta actualment sinó en l'àmbit de la parole.

Ep, amb karinyu!

Lord Alorda ha dit...

uep, podrit florit!

acadèmicament fa estona que vaig suïcidat: en aquest sentit demostro la meva ignorància una altra vegada, però també les meves ganes d'aprendre i de seguir indagant... aquest debat és una cosa més seriosa del que sembla, més profunda, difícil d'explicar aquí però en certa manera necessària

me sap greu haver de recórrer a les dicomoties simples i violentes (Derrida) però certament funciono d'aquesta manera entre pèrfida i abominable: "cal parlar-ne" diu Bauçà

seguirem parlant, i mai sense ofenses, sempre, exacte, amb carinyo i poèticament

mil aferrades a tots i a totes
i molta poesia en forma de pesta


Lord Alorda

j.podrit ha dit...

De voler llevat fort i deKonstructor amb K de Heiddeger, voga més tost per Foucault, follies biogràfiques a banda.

I vigila amb no projectar la teva poètica personal o et castigaré!

j.podrit ha dit...

HEIDEGGGGGGGGGGGGGGGGER!

perdóperdóperdóperdó

Lord Alorda ha dit...

uep, florit podrit!

tu, en el fons, també ets un bell exaltat!!! tranquil: no traslladaré la meva eufòrica incontinència (potser minitransformada en obscuritat eternitzadora)

Foucault: precisament per Bauçpa he hagut d'usar la seva història de la sexualitat i hauré de seguir indagant perquè crec que hi ha varis punts de connexió que em poden ser útils per a la tesi de Bauçà:

m'han recomenat aquesta pàgina, pot ser útil per al debat que estam portant a terme, des de Mèxic en Pere Perelló i Nomdedéu ens recomena fer una ullada a aquest text d'Adorno

www.temakel.com/texoladorno.htm


prest l'horiginal reobrirà les seves portes i hi podrem tornar com a fills impròdigs...

ja en tenc ganes

mentrestant

mil pestes poètiques plenes d'arraps, besades i abraçades


lord alorda