diumenge, 7 de setembre de 2008

encAr hi ha braSa

CARRETÓ
de batre


A n’en Joan Tomàs Martínez Grimalt

Rostolls, només ens queden.
Una cançó de fora vila
en camp de cards.
Un cardassar per on els mots
són com el roc, aquest calcari
i blanquinós, que ve de lluny
fins molt a prop, que ve de mar,
que ens és muntanya i posa nom:
Sant Llorenç del Cardassar,
l’antiga santa de Bellver
i tot el canvi en un bell somni
[somiat].
El carretó de batre és el progrés.
Rostolls, només tenim.
Un ram abrupte a punta d’illa
ens és amic.
La flor del card ens agermana.
Ja no hi ha blat.
Batem el buit fins dalt a Cura
i aquesta herba inexistent
que ha alimentat el bestiar
és el batec de la natura
des de la serra fins baix al pla.

blanCalluM
Ciutat de Mall

3 comentaris:

Lord Alorda ha dit...

nota: aquest poema de secà se féu durant aquestes jornades poètiques en què mitja pestapoètica se trobada de colònies poètiques a Mallorca (l'altra mitja hi era espiritututututualment)

l'estiu que ve més encara...

i sí, enguany tornam enfitorats i enfitorades per engirgolar-ho tot...

POESIA: PREPARA'T!!!

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

El rostoll crema els rínxols de l'immaculat

la laia ha dit...

bonaLlum!

és de veres, que el pati amb llimoner donà fruits!!

PS: quan cervesem?? bs
PS2: xeic, quantes ganes de veureu's a tots!! benvinguts, poetaires!