Va l'altre dia Eduard Carmona i em diu: "Ec, vols participar al nostre blog?". I jo que li contesto: "Home, però què collons hai de fer al vostre blog?". I diu ell: "No res, no res, home, jo t'envio la invitació i tu voràs què fas". I au, m'ho envia i ja hi sóc, vet-ho aquí.
Aprofito, per tant, per fer un aclariment. Ahir per la tarda vam 'nar a una espècie de jam session que es feia en un bar de la Barcelonota. Hi havia uns músics tocant (unes màquines, escoltin) i la penya anava pujant a dir les seues coses. Va pujar fins i tot Daniel Busquets, home habitualment calmós. I jo, pobre de mi, que no tinc memòria ni, ahir, papers, vaig pujar, més mort que viu. I ara ve l'aclariment: les coses que vaig llegir no eren pas meues. Ho hagués hagut de dir allí? Segurament: però jo estava tota l'estona mirant els músics (unes màquines, repeteixo) per veure si ens aclaríem. Perquè mai abans no havia recitat sobre un fons musical. ¿He dit que els músics eren unes màquines?
Aleshores: un poema era de Manuel Pérez Bonfill. Un altre de Miquel Bauçà (Montserrat Casamitjana forever!). Són els dos únics poemes que em sé de memòria. I n'hi ha dos més que vaig llegir d'un llibre blanc que m'havia comprat dues horetes abans. El primer és aquest:
sóc gos captiu.
i el meu senyor és el temps.
em llepo les ferides,
rosego les arrels que m'empresonen
en terres aspres.
vigilo, absurd, un camp de somnis.
i he conegut molts amos.
bastonejat, entenc el xiuxiueig
de les síl·labes àtones.
al blanc dels ametllers
del meu gener més fred,
la veritat menteix a cada ametlla.
Ja veuen: droga dura. Que, per cert, és del Francesc Garriga Barata. Que, per cert, diumenge fa 77 anys.
Ué!
divendres, 24 d’abril del 2009
Avís
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Bé per l'entrada de Joan Todó al bloc. Bé pels aclariments del dia de Sant Jordi. Bé pel Francesc Garriga, el seu nou llibre i l'aniversari que vam celebrar a Tàrrega sense la seva presència, molt a desgrat nostre. Bé pels actes, recitals, presentacions d'aquests dies. Bé per tot i per tots. Però aquest bloc marxa a empentes i rodolons, últimament. Hola? Hi ha algú? Falten cròniques! Falta acció, poesia! Atac!!
Ah, Joan, t'has deixat de dir que els músics eren unes màquines.
putes oh!
Benvintodó, fes-ho "todo."
Publica un comentari a l'entrada