Absurd recital tour, per tal de crear un itinerari absurd de recitals. Volem propostes de geogràfiques i situacionals absurdes per creau un teixit de recitals absurds.
dissabte, 3 d’octubre del 2009
"Absurd recital tour"
dijous, 1 d’octubre del 2009
DEL NO SER III
UN HA D'ANAR A CERCAR DOCUMENTS ANTICS A LES 9 DEL MATÍ.
DE BADES RETROBA AQUELLA COSA COM SI...
DE BADES POT FER-HI RES PERUQÈ...
COM HO HE DE FER J?
Protestes davant el parlament de la intel·ligència?
Davant la variació en graus dels colors?
Davants els núvols desbaratats de matinada?
J, oH "J"!!!
DEL NO SER II
No sé com putes es pot fer per ser i no ser-hi. Com poder arribar a la carn i fer present aquell atàvic monstre que tens en stanby mentre et preguntes coses metafísiques i no saps ben bé cap on has de fer virar les teves popes.
Oi que tu m'entens? Estic en el "Temps d'incertesa". Consells?
dimarts, 22 de setembre del 2009
divendres, 11 de setembre del 2009
diumenge, 6 de setembre del 2009
ENVES PEITAU
Enoia·m longa tempradura,
e carns quant es mal coita e dura
El monjo de Montaudon
Fait ai lo vers, no sai de cui;
e trametrai lo a celui
que lo·m trametra per autrui
enves Peitau,
que·m tramezes del sieu estui
la contraclau.
Guilhem de Peiteu
Me colltorça i m’alacau
qui a n’el déu se li fa esclau,
qui s’entesta i sempre rau
a les portes de palau,
qui fa dards de mala pau
amb ballesta de nyau-nyau,
qui per por esmussa l’afrau
i en el ras jamai no jau,
qui és tan ruc i tan babau
de no perdre mai la clau
ni en el cor de son catau
no apriar-hi mai sarau,
també enutja qui bestrau
caraeixut pro fent-se el brau
per només pujar de grau,
el que sempre dins la nau
vol només guiar l’arjau,
qui no parla amb cap gripau
sigui verd o sigui blau
perquè així diu que decau,
i també adéu-siau
al que mai no llença el dau
i ni oint el marramau
creu saber la contraclau.
blanCalluM
diumenge, 30 d’agost del 2009
dimecres, 12 d’agost del 2009
dissabte, 8 d’agost del 2009
prec?
"I vindràs amb mi pels tortuosos
viaranys heretges -entre arbusts i grues
salvatges, on creix l'ignot
tresor dels descampats"
Andreu Vidal
si no visc el que he de viure
veuré com de mort
m’amararà melosa
la sal seca
de totes les morts
que veig els vius de debò
fugir escridassant
la tenebra
encaixar-se en un taüt de llum
i feina estable
i
una sola persona-sola
regirant-los les flassades
és com si sentís respirar
el rellotge maliciós que
punyals en mà
s’amaga vigilant el parany
que els ha parat
rebutjo la mort en vida
i el camí pla
acosteu-vos! que viurem la vida-vida
de les coves secretes i l’oratge a la carretera
però arribarem tan nets al silenci
que serem déus
per als altres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)