diumenge, 8 de juny del 2008

Cau

Els gratacels retallen la immensitat

més enllà de qualsevol axioma de vertigen.

I va caient des de dalt,

cau,

cau

un

home

que

cerca

unes

a l e s,

cau un home que plou i es commou

en la caiguda de ser forapell;

de ser senzillament

[ser]

més enllà de qualsevol axioma de vertigen.


La ciutat el travessa tot caient

i li recorda que un dia fou feliç,

que fou tremendament feliç caient d’un arbre

quan tot just complia deu anys.

I ara sap que, mentre cau, és l’aire, només l’aire,

caient [gerundi] caient.

Feliç en saber-se tel·lúric, amniòtic, ingràvid.

Caient com un fruit que anys enrere els amics,

antany xiquets, colliren espantats

prô contents en veure el miracle de saber-lo viu.


Com el cos

[sense pell]

que ara s’esclafa en l’asfalt

4 comentaris:

Lord Alorda ha dit...

Galan,

you are a flying angel
do not jump: go beyond!

loving you a lot

Lord Alorda

Anònim ha dit...

Un Ícar, sí, que es llepa les ales de sucre ;-)

cuideu-vos Lord, i sobretot torneu prompte, que bcn es torna ignífuga sens vós.

ps. estàs content amb "Les quatre cents coups"?
pss. oi que m'has entés, cinèfil?

Lord Alorda ha dit...

Voles la revolada, àngel galànic!

cuideu-vos vós també, ja sabeu Míster Andrew que tornaré dia 25 i fotré una nova cremada al caliu barceloní!

gràcies

i sí
sí que he entès el nin tràgic de Truffaut...

mil besades


Lord Alorda

Anònim ha dit...

ai La piedra, la piedra...