dilluns, 18 de febrer del 2008

Catalans com Kòsovo

Adjunt contestació de Blai Bonet a una pregunta sobre el bilingüisme. Sense perdre el nord, trobam el sud i el seny.

Pesta estesa


Blai què opines del bilingüisme?

 

Ara, 1991, després d’haver batit en l’aire la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, i després d’haver-se fet  clar com un llum, per a les noves generacions que no ho sabien perquè no els ho havien ensenyat i els ho havien amagat..., després d’haver-se vist clar que aquesta Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques era una mentida que s’havia inventat la dictadura de Stalin, crec que el problema del bilinguïsme ha desaparegut: a Ucraïna, a Bielorússia, etc., que s’han proclamat, al seu parlament autonòmic, un país independent, la llengua oficial és l’ucraïnès, el bielorús, i aquest fet just ha necessitat dos mesos per a convertir-se en real i funcional. A Puerto Rico, d’una absoluta influència nord-americana, han proclamat la llengua castellana única llengua oficial del país perquè aquesta és la llengua que la gent parla cada dia, tot i que  l’anglès sigui l’idioma de primera necessitat en la vida quotidiana de Puerto Rico. No hem d’oblidar ni perdre de vista que la cooficialitat del català i del castellà a la nació de Catalunya, a la nacionalitat catalana de les Illes Balears, és fruit d’una Constitució de consens per a una circumstància històrica concreta: la transició de la dictadura a la democràcia menor d’edat. Era un consens d’emergència a fi de salvar la vida general de a gent després de la mort del general Franco. La cooficialitat del català i del castellà tenia sentit durant uns anys de l’anomenada “transició”. Ara, com que ja no té sentit, no té vigència, des del moment en què el català no és ja la llengua d’un país enemic i vençut ni la llengua tampoc no és la llengua d’una nació vencedora i victoriosa... Si la transició ha acabat la cooficialitat del català i el castellà toca haver acabat. S’acaba lo que s’acaba...

A 1991, una administració victoriosa no té cap sentit. Com no en tenia a Geòrgia, a Ucraïna fa dos meslos una administració victoriosa de Moscou on la llengua oficial, naturalment, és el rus.