dimarts, 19 de febrer de 2008

Més (h)ori

No plovia gaire. La Cinta Massip llegia al costat d’en Matthew Tree i en Ramon Farrés, traductor de la novel·la. Ens donaven vi. Això no ho fan, els dimecres. Me’n vaig anar a casa, a suar les penes. Algú trucà a la porta; no tenia lloc on anar a dormir. Casa meva no és casa vostra; però passa, que et deixaré el matalàs inflable i jo, si de cas, me’n torno al sofà. És temporal, transitori (en conec un que es va jubilar pensant-se, encara, que la seva situació era de traspàs -em dius). Tres dones i Paddys fins les tres. L'amar ens ofega. Provem de nedar. En la foscor, sona el telèfon, a deshora; ningú no diu ni piu. Llavors començava a ploure, més. Els malsons carregats de pus blanc: farum, la bella esquena ara fa vomitera. I, de sobte, he sentit el despertador de la veïna.
No em puc llevar perquè no he dormit. Però tinc una entrevista i no me’n recordo de com es diu quimioteràpia, en anglès. Ni mamografia.

Bons dies, empestadors!