divendres, 23 de maig de 2008

Multituds, carxofes, foc

Diu que no, que no es pot passar. Que hi ha massa gent, que tot és ple, que no s'hi pot ni respirar. Però anem per darrere i truquem fort a la porta, i ens deixen entrar. I és veritat que és ple, però ens fan lloc i hi cabem mínimament, per terra, arrepenjats a les parets, entre les cames de la gent.

Van sortint els poetes, les carxofes, les coliflors. El públic beu cervesa, parla croat, riu, vibra.

I un enfilall de paraules que no s'acabaria mai, si no fos que cal tancar. Costa fer-nos fora del local, ara que ja s'hi cap i encara hi ha beguda i es pot xerrar. Però la gana, el dürum, la comitiva que va tirant cap al Raval. Nosaltres marxem a acabar la festa a l'Eixample. Tot i que som del tot prosaics, ens heu encomanat la poesia i fem un poema a tres caps que es diu Villaroel-Diputació. Molt dolent, això sí. Però el recitem amb orgull matinada endins.