dilluns, 19 de maig de 2008

Bingo!




Tornàvem de València solcant C[h]armònicament l’asfalt dins un ja mític i clarinític nissan micra tot escoltant els hits que una enjogassada adúltera sense príncep blau –ni brau!- ballava al seient del darrere, xalant com qui, envoltada d’un estol d’identificades dones, rep in situ el feedback literari més bèstia que hom haja imaginat mai:



-Hola, L, ¿em signes Pedra Foguera?
- És clar que sí, maca. Quants anys tens?
- Dotze...
- (!!!)



El peatge us farà lliures, resava el cartell de l’autopista que tanmateix travessàvem esperitats i esperonats per l’empenta de On the road, dins la bossa d’un Ramon Llull i Grimalt demagògic, meteorològic i genialoide (avui plou a Berga. stop). I érem (i hi érem!), érem paraules dites selvàticament, salvatgement. Érem el vers que versa i conversa; érem la flama feta foc fugint, ungint el cos dins la matèria, que és matèria perquè versa amb el vers i que és Casasses perquè ell és vers. És de veres! UH!



I arribàrem a la vella encisera (Cinto, torna!), i entràrem a la Catalònia, i el poeta comtal ens deixà pujar, i recitàrem Estellés, i el del Delta em dedicà els poemes, i després marxàrem a Gràcia i tothom callà sota l’influx d’un breu incendi.
I totcristo se n’anà, i vam beure Galànicament, Pedràlicament. I ens engalanapedràrem de voler i de damm, i parlàrem de Barcelona, de les valencianes, de religió, de València, del poema. Jo poeme, tu poemes. Ell: poema.



-Anem al Bingo, ¿no hi has anat mai?, féu el furga-furga. Quin desori!, deia jo
La beguda és molt barata; podrem xarrar tot el temps que vulguem.
I anàrem a un bingo. Uf, J, no sé, au, no, anem-nos-en. D’acord, et portaré a un de millor. I entrem, seiem, i 200 persones assegudes, llums, carmanyoles, pijames, colors, molts colors. Un martini i un cuballiure, sisplau (i si no plou, també). Ara torne, vaig al lavabo. D’acord, ja et vaig revisant el cartó jo, però si toca ens ho partim, eh? I jo que vaig al lavabo, i vaig gat (mèu!).


I...i jo que vaig al lavabo i tu que et quedes allà. I jo que estic tornant quan, tot d'una, una veu coneguda, avesada a recitar arreu d’Europa, dels PP.CC canta BINGO!!. I...i eres tu, i jo...no pot ser, no pot ser, acabem d’arribar, hi ha 200 persones, no pot ser. I de sobte veig el meu cartó tot tatxat i tu que rius, i l’hostessa (enlairar-se és opcional, prô al final s’ha d’aterrar) que ens porta una safata plena de bitllets. I no m’ho puc creure, ens ha tocat, ens ha tocat. I és cert, us jure que és cert. Sí, L, és de veres: com si menjares peres i les cagares senceres!

6 comentaris:

Incendi ha dit...

I la pedra cremà valència.

Eduard ha dit...

Profecia:'Refundaren la ciutat uns metres més enllà, i també cremà. Després, l'aixecaren novament una mica més lluny i el resultat fou el mateix. Encara ho provaren més enllà d'allà lluny, i cremà també. Aixecant i cremant, com uns nòmades histriònics, arribaren per fi a Barcelona. Però això serà dijous.'

BOUstradamus

P.S. Vallirana en flames? No se sap res... Volem transparència!!

la laia ha dit...

pro-posta:

comercialització del cd oficial del Tour Pedra Foguera 2008 (selecció a càrrec de DJ Edu), amb corus d'eLa i palmes d'en Galante... sí,sí: és de veres!

Eduard ha dit...

m'estimo massa en Joan Tomàs per fer un recopilatori del viatge i donar-li...

j.t. ha dit...

i a les notícies d'antena 3 no ho van dir? ;p

Joan Tomàs ha dit...

Jo el cd no el vull ni de conya. No sabeu que som de mel i sucre! Felicitats a l'afortunat. Després de la presentació de dijous... què ha d'arribar?

Laia, això va per tu. Ves-hi i jutja'm:

http://mediambient.gencat.net/aca/sequera/ca/estat-embassaments.jsp