dimarts, 13 de maig de 2008

la dona,
com el foc,
conté tots els extrems,
tortura o reconforta,
segons et posis
dintre o davant
seu.

Tomàs Arias, Vapor de Coure


Follar mata. Henry Chinaski va dir que, si hagués nascut dona, seria sens dubte una prostituta. Es contradeia: mai li ho feien bé, les putes. Ell portava els marrecs de les seves amants a l’escola, els feia la compra i les calmava, en els seus atacs d’histèria femenina. I quan es deprimia, necessitava poder anar-les a veure. David Keppesh no podia viure sense una rotllana de bellesa al seu voltant ni podia evitar fer l’amor amb cadascuna d’aquelles dones impressionants. Però follar també cansa i els dos Casanova es van enamorar, en un instant d’abaixar la guàrdia; i llavors ni menjaven, ni dormien, ni feien res més que esperar la trucada de la que s’havien deixat perdre (bé, en Henry, mentrestant, bevia). Tant l’un com l’altre eren incapaços de suportar que “les seves dones” fessin el mateix que ells: la gelosia, el càncer de les relacions humanes, els debilitava. Tant l’un com l’altre estimava, tenien amor per donar i per vendre, però no n’eren conscients. Creien que mai no en sabrien i els espantaven enormement, les dones. En Chinaski, en cada orgasme, es venjava una miqueta d’aquells anys robats a l’escorxador i a l’oficina de correus. En Keppesh recuperava el temps en què les dones ni tan sols se’l miraven. Tant l’un com l’altre volia esquivar la mort amb la seducció, amb el sexe. Ni l’un ni l’altre van esdevenir immortals. A tots dos els va matar una dona. Nosaltres, tanmateix, sobrevivim.

[Idees que em volten pel cap després d’un cap de setmana amb Bukowski i d’una nit amb la Coixet.]

12 comentaris:

Eduard ha dit...

parlar de sexe i tenir set
és clavar estaques
per a que no surtin els bous
marcar el perímetre de la misèria
i reconfortar-se en el buit
del trauma post-èxtasi
des de la punta de l’infinit
explotant als genitals
o bé a l’intel•lecte

es ven carn
es lloga pis
es compra shhht
s’accepten socis
i simpatitzants

(charles BOUkovsky)

Joan Tomàs ha dit...

Tanmateix el sexe ens immobilitza, ens embriaga i ens empastifa. I sempre ho fa en el racó més secret, en el moment més inoportú i ens aboca a la misèria humana més absoluta. Proposo una abdicació pública, comuna i ferma contra aquesta malaltia tan letal i terrible. En tot cas, deixem l'amor "com un costum amable" per passar l'estona, com un divertimento destinat a cobrir el tedi. No cal escapçar el cap i la cua de la vaca. Al capdavall, el sexe pagarà els plats trencats i prou. Després, tota la violència hormonal generada, podrà ser vehiculada en contra dels liberals multiculturals, dels bords tolerants, dels prohoms beatífics i de les santes espines.

Dono el tret de sortida a la caça de bruixes!

bel ha dit...

Follar mata, és clar. Però no follar, encara més. I no fer l'amor, ni que sigui de tant en tant, entre follada i follada, acaba sent depriment. Diria que llegir Boukovsky també mata. Diria que, al final, acaba matant tot, igual que tot (follar, fer l'amor, llegir Boukovsky) fa viure intensament.

Eduard ha dit...

estic (mig)d'acord amb bel;
estic (mig)en desacord amb joanto:
la caça de bruixes!! hom no pot exterminar així com així motius de poesia! hom no pot atribuir l'origen de tots els mals del món a la pròpia llavor del món, si no és que pensem que aquesta mateixa llavor contenia en origen una cèl·lula malalta que s'ha escampat al llarg dels segles.
pel que fa a 'follar mata i no follar també'...la vida mata de tota manera. follar o no follar deu accelerar-ho, ni que sigui subjuntivament. d'una manera o d'una altra, angoixa no ser dona, orgàsmicament parlant, és clar. això condiciona el punt de vista.

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

La cura: POESIA

(PS: Carmona, en voler ja saps.
PS2: A Joanto no li feu cas. És asexual.
PS3: Podem fer un recital hormonal en voler, amb molts de llits i alcohol, es clar.)

la laia ha dit...

i jo estic (del tot) d'acord amb en Pau: a la primera part de la peli m'hauria adormit, si no hagués estat per les crispetes!

i(del tot)d'acord amb la bel: massa BoUkowski és perillós i jo, per si de cas, ara el deixaré uns dies..

[PS: el sexe no, eh!]

subal ha dit...

La masturbació és literatura i literatura és masturbació.

La masturbació és bona per evitar el càncer de pròstata.

La mà enganxifosa mai et dirà que l'acaricis i li parlis, un cop has acabat les flexions manuals.

Penseu-hi.

j. podrit ha dit...

A la biblioteca pública vora casa hi ha Bukowskies a paletades. I no només llibres.

la laia ha dit...

a la biblioteca púbica??

welcome, súbal!
masturbació: ¡porque yo lo valgo!

j. podrit ha dit...

Bí, impúbiscament blena de púbers balbs i bubilles amb bulbes debilades amb botius d'en Balt Disney i ben bintat de bermell biu...

A mi les orelles del Micky allà baix sempre m'han fet riure. Jo hi port les orelles del Goofy.

[.] ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=ftwhzVgUhnk

bel ha dit...

Quina llàstima, aquest "jouir" lost in translation... De tota manera, com estem no? Entre Bukovsky i Lacan...