CARRETÓ
de batre
A n’en Joan Tomàs Martínez Grimalt
Rostolls, només ens queden.
Una cançó de fora vila
en camp de cards.
Un cardassar per on els mots
són com el roc, aquest calcari
i blanquinós, que ve de lluny
fins molt a prop, que ve de mar,
que ens és muntanya i posa nom:
Sant Llorenç del Cardassar,
l’antiga santa de Bellver
i tot el canvi en un bell somni
[somiat].
El carretó de batre és el progrés.
Rostolls, només tenim.
Un ram abrupte a punta d’illa
ens és amic.
La flor del card ens agermana.
Ja no hi ha blat.
Batem el buit fins dalt a Cura
i aquesta herba inexistent
que ha alimentat el bestiar
és el batec de la natura
des de la serra fins baix al pla.
blanCalluM
Ciutat de Mall
diumenge, 7 de setembre del 2008
encAr hi ha braSa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
nota: aquest poema de secà se féu durant aquestes jornades poètiques en què mitja pestapoètica se trobada de colònies poètiques a Mallorca (l'altra mitja hi era espiritututututualment)
l'estiu que ve més encara...
i sí, enguany tornam enfitorats i enfitorades per engirgolar-ho tot...
POESIA: PREPARA'T!!!
El rostoll crema els rínxols de l'immaculat
bonaLlum!
és de veres, que el pati amb llimoner donà fruits!!
PS: quan cervesem?? bs
PS2: xeic, quantes ganes de veureu's a tots!! benvinguts, poetaires!
Publica un comentari a l'entrada