dissabte, 27 de setembre del 2008

lo fruit d'amar

a l'Eduard,

Mai abans no havia sentit la bellesa
tan a prop de la punta de la llengua;
i reposava la cama damunt la seva
perquè, no tocar de peus a terra, cansa.

Els vidres baixats feien córrer l'olor
de la palla d’arròs, que tant l'ofenia,
esventant-li records com fuetades
ferint l’horitzó amb la posta de sol.

A saltirons, com dues polles d’aigua,
férem fins un arbre d’ombra ratllada,
i els seus cabells semblaven un cabdell
del fil que em cus les ferides, inventades

per no haver de demanar a ningú
si és dels versos o dels rínxols
d’on ve aquesta v'ritat impalpable,
que no se m’havia mostrat fins ara.

I he pensat que abans de tastar
la seva dolçor de poma verda calenta
tampoc no podia haver entès l’estimar,
perquè jo mai no havia menjat gínjols.

Laia Martinez i Lopez, entrant al setembre per Deltebre

8 comentaris:

eduard ha dit...

gràcies, gràcies, gràcies. no sé què dir-te, laia. molt agraït, de veres. te'l tornaré, t'ho asseguro. gràcies.

Anònim ha dit...

Exquisit poema.
Aixó és una altre cosa!.
OH Lady , my Lady!

bel ha dit...

Totalment d'acord amb n'Àngel, my Lady :)

bel ha dit...

(bé, totalment d'acord, però, normativament, és tota una altra cosa :D )

la laia ha dit...

estimats empestadors, empestats i bloguistes,
estic contenta que d'aquí n'hagin sortit crítiques constructives i no des-.
me'n vaig de vacances, que me les he guanyades (o no)... si-au!

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

no t'has guanyat res encara.

la destrucció sempre pot arribar, no passis ànsia.

blanCalluM ha dit...

fruit d'amar..
jardí de delícies, el teu. gràcis
!
!
!

Anònim ha dit...

gínjols, gínjols, gínjols per tothom!
tothom sap, a hores d'ara, quina és el fruit que recorda més una besada, una aferrada, un orgasme?