lo fruit d'amar
a l'Eduard,
Mai abans no havia sentit la bellesa
tan a prop de la punta de la llengua;
i reposava la cama damunt la seva
perquè, no tocar de peus a terra, cansa.
Els vidres baixats feien córrer l'olor
de la palla d’arròs, que tant l'ofenia,
esventant-li records com fuetades
ferint l’horitzó amb la posta de sol.
A saltirons, com dues polles d’aigua,
férem fins un arbre d’ombra ratllada,
i els seus cabells semblaven un cabdell
del fil que em cus les ferides, inventades
per no haver de demanar a ningú
si és dels versos o dels rínxols
d’on ve aquesta v'ritat impalpable,
que no se m’havia mostrat fins ara.
I he pensat que abans de tastar
la seva dolçor de poma verda calenta
tampoc no podia haver entès l’estimar,
perquè jo mai no havia menjat gínjols.
Laia Martinez i Lopez, entrant al setembre per Deltebre
dissabte, 27 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
gràcies, gràcies, gràcies. no sé què dir-te, laia. molt agraït, de veres. te'l tornaré, t'ho asseguro. gràcies.
Exquisit poema.
Aixó és una altre cosa!.
OH Lady , my Lady!
Totalment d'acord amb n'Àngel, my Lady :)
(bé, totalment d'acord, però, normativament, és tota una altra cosa :D )
estimats empestadors, empestats i bloguistes,
estic contenta que d'aquí n'hagin sortit crítiques constructives i no des-.
me'n vaig de vacances, que me les he guanyades (o no)... si-au!
no t'has guanyat res encara.
la destrucció sempre pot arribar, no passis ànsia.
fruit d'amar..
jardí de delícies, el teu. gràcis
!
!
!
gínjols, gínjols, gínjols per tothom!
tothom sap, a hores d'ara, quina és el fruit que recorda més una besada, una aferrada, un orgasme?
Publica un comentari a l'entrada