dimecres, 17 de setembre del 2008

Ofegar

Déu asfixia, però no mata, diuen els nostres enemics, i potser també nosaltres mateixos. No li veig la gràcia a aquest exercici sàdic. Realment Déu ha de ser ben poca cosa. Naturalment, que en surten de pertot dient que ho fa per al nostre bé, per enfortir-nos. Llagoters!
El canvi. Miquel Bauçà

3 comentaris:

Lord Alorda ha dit...

EL CANVI ha de ser el nostre manual, aquell manual d'instruccions del qual hem d'extreure profit i tecnologia: un canvi endavant per a la nova evolució, o sigui, un nou home, un nou món, un nou tot. Llegir cada dia i aprendre: treure'n profit, aquesta és la meravella: somniar, millorar i obtenir, cadascú, el nostre cel cerebral, perquè és el cervell qui fa els paradisos, l'ànima en té mil, i Déu no existeix, és ben poqueta cosa.

SEMPER BAUÇÀ!

lord alorda

Anònim ha dit...

si Déu fos bona persona, si realment fos el que hom diu que és, ens hauria fet de plàstic o d'un altre component.
Però és un puta, i ens ha fet d'aigua beneïda, de líquid seminal, de llàgrima. Cada vegada que ploro, torno a nàixer.

bel ha dit...

Puix que l'home no plora pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol...