El senyor dels holocausts
Oh, esplendor…
ARTHUR RIMBAUD
Aquestes cadenes;
fulgents, místiques, corcades.
S’assemblen a un home.
Amb elles ho arrossegaré tot
a la destrucció final.
No hi haurà res que sobrevisqui
aquests últims instants insalvables.
Ho sé. Ho he fet altres vegades.
I en el moment decisiu
sols em posseiran
aquesta incommensurable
voluntat d’aniquilació
i la llegendària energia
dels esclaus.
divendres, 12 de setembre del 2008
un poema del poemari inèdit CARN VOL DIR DESAPARICIONS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
la bona poesia fa la mateixa pudor que els cadàvers en eterna descomposició.
la sento des d'aquí.
molts d'anys mestre alorda!
timbuctú: ara mateix no sé si la ferum que estàs sentint amb insistència és la del cadàver que representa el poema o la del meu propi
tot esperant alguna ressurrecció...
gràcies, però, i molts anys per a vós també, mestre!!!
lord alorda
no res no és etern, ni la pudor, ni la imparabilitat, ni l'eufòria, ni la mala sort, ni re.
l'arias us n'ha fet un,
ep! amb perdó, i amor, i no, i
"cordials punyalades" que deia el mestre Vintró.
"la tempestat"
a la Pesta Poètica
deixa't estar el timó,
plega la vela,
aixeca els rems,
estira’t a la barca.
pensa si hi ha
lluna plena,
si n’hi ha,
espera que surti,
sinó, busca el niu
d’un martinet pescarire,
és un rato llest,
el fa sobre l’aigua,
si el veus, imita’l,
i fixa-t’hi bé,
si el pàjaru vola,
tu també.
prò si et clava
circumspècte la mirada
i et recita de memòria
l’harmonia praestabilita
mal presagi, tasta l’aigua,
si és dolça, estàs mort,
sinó, estàs a punt,
salta, immediatament!
és l’última bala,
l’últim intent,
salta i neda,
deixa perdre pals i buc
i encomana’t a la mare,
rossinyol! a la Mare
de Déu de l’escullera
que t’ha d'esparracar la carn
tan rica i plena,
prò tu, ni mort
no pàssis pena,
que t’espera,
fent xibarri,
a sota l’era, a l’atre barri,
el ramat d’òques borratxes
que acompanya els grans poetes
a les negres ocasións.
deixa’t emportar pels aires,
i tant de bò t’ecombri el vent
abans que els escombriaires.
Barcelona, agost de 2008
sols el dolor és immortal
i etern...
la resta està fet del mateix material que els somnis (Shakespeare)
gràcies, Àrias, pel poema
no sé per què però torno a pensar en tu
com fi fossis el CAPTAIN MY CAPTAIN del poema de Walt Whitman...
oh capità, mon capità!
lord alorda
"la vida no és res més que una ombra que camina... és un conte explicat per un dement, ple de soroll i fúria, i sense cap sentit."
Lord Alorda, exposa el teu cos en descomposició a la plaça del poble.
atentament
Oh putes!
Que n'hi ha de botxor.. començam bé la temporada.
Menys pudor i més acció, cristo!
Publica un comentari a l'entrada