pesta poètica

la dona,
com el foc,
conté tots els extrems,
tortura o reconforta,
segons et posis
dintre o davant
seu.

Tomàs Arias, Vapor de Coure


Follar mata. Henry Chinaski va dir que, si hagués nascut dona, seria sens dubte una prostituta. Es contradeia: mai li ho feien bé, les putes. Ell portava els marrecs de les seves amants a l’escola, els feia la compra i les calmava, en els seus atacs d’histèria femenina. I quan es deprimia, necessitava poder anar-les a veure. David Keppesh no podia viure sense una rotllana de bellesa al seu voltant ni podia evitar fer l’amor amb cadascuna d’aquelles dones impressionants. Però follar també cansa i els dos Casanova es van enamorar, en un instant d’abaixar la guàrdia; i llavors ni menjaven, ni dormien, ni feien res més que esperar la trucada de la que s’havien deixat perdre (bé, en Henry, mentrestant, bevia). Tant l’un com l’altre eren incapaços de suportar que “les seves dones” fessin el mateix que ells: la gelosia, el càncer de les relacions humanes, els debilitava. Tant l’un com l’altre estimava, tenien amor per donar i per vendre, però no n’eren conscients. Creien que mai no en sabrien i els espantaven enormement, les dones. En Chinaski, en cada orgasme, es venjava una miqueta d’aquells anys robats a l’escorxador i a l’oficina de correus. En Keppesh recuperava el temps en què les dones ni tan sols se’l miraven. Tant l’un com l’altre volia esquivar la mort amb la seducció, amb el sexe. Ni l’un ni l’altre van esdevenir immortals. A tots dos els va matar una dona. Nosaltres, tanmateix, sobrevivim.

[Idees que em volten pel cap després d’un cap de setmana amb Bukowski i d’una nit amb la Coixet.]