Hi ha una coseta petita posada alta en un indret.
Estic content, estic content, estic content, estic content.
Les agulles de cosir es claven en els niquelets dolços i tendres.
La meva amiga té la mà de suro i plena de puntes de París.
Una sina de la meva amiga és una calma garota, l'altra un vesper bellugadís.
La meva amiga té un genoll de fum.
Els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits
encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos... ELS PETITS ENCISOS
PUNXEN.
L'ull de la perdiu és vermell.
Cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, costes,
cosetes, cosetes...
HI HA COSETES QUIETES COM UN PA.
Salvador Dalí
dissabte, 17 de maig del 2008
Poema de les cosetes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
I la fi com neix i crema, tendra sobre un canyís. Secalló d'estiu. Salvatgina. Hivern.
por que tantas pequeñas costas de ácido grandes
Publica un comentari a l'entrada