i estès els sentits a l’infern.
Algunes passes més...
quin fred de verb!
Paraules banals com esquitxades
de plaers d’heroïna esquelètica.
Molles de pensament alimentant el retorn
d’una situació desesperada de semen
i detalls de la ment
xiulant encara a la flor del mal.
I encara
un goig de beure, veure i bramar.
Nans, perquè despús ahir
les dones assassinades s’arrengleraven
a l’estació del tren.
Els ossos cruixits
molestaven a la vista la maduresa de la carn
estimada i estimable de bufetades de l’últim home,
suïcida ahir,
de veure son rostre.
Dones desiguals seguint el patró de la matriu
sacrifiquen el seu còdex de la bellesa.
Un paper en flames
ens dóna la imatge
de la dona descalça
amb la pell lleixivada de mirar-la
descendir amb els cabells embullats de virons
que corren afuats el cor de la mort
i un vent d’un rock ‘n’ roll adormit.
Agafada a l’ànima de Narcís,
de puntetes a l’ombra,
percep la rampa dels somnis
com va pujant fins el coll
amb semblant revolució
a la màxima relació de l’exacte i l’inexacte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada