dijous, 19 de juny de 2008

Paciència

Tu dius que jo sóc un arbre que canta,

un cristall sense enigma,

un fragment d’infutur.

I jo sé que saps que tots dos sabem que, de moment,

no hi ha dos ni tres, ni res que s’hi assemble:

només la incontinència de sentir i no comprendre,

el desig de fer anar el desig,

la immediatesa de saber-se cert en la incertesa;

el setge present de la impermanència

demanant-se sobre el cantell d’un gin-tònic

d’un taulell / d’un bar/ d’un barri/ qualsevol.

Per això sé que mentre ara escric

hi ha tres mil versos dient-se a través meu,

fragments de dissidència, estridències mentals,

molta –massa- misèria mental,

i camins, milers de camins habitant-me la pell,

quan sóc un exèrcit caminant vers el desastre,

quan sóc el crit més profidén del segle vint,

el setge a les vocals,

el torsimany del taüt,

l’enrenou de dubtar.

Quan sé que sóc la milionèsima

edició apòcrifa del kamasutra.

Quan sé que sols quan cloc els ulls

el món aprén a dir-se, intermitent.

Quan vinc de quatre paraules intuïdes,

inèdites, inevitables,

i encara n'aprenc...

6 comentaris:

Eduard ha dit...

tornaveu del traüt!!
tornaveu del traüt!!

...però arribà sol a la barcassa; amb èxit.

Incendi ha dit...

ai, quin tipet, quin tipet...

com si certes coses no es pogueren corregir... Qui ha dit corregir? Revisar, retrobar, redescobrir...

Lord Alorda ha dit...

brutal
èpic

eufòric

ets tu també
ara mateix
un incontinent?


Lord Alorda

Incendi ha dit...

hahahahah, sempre ho he estat, prò anava d'incògnit, i, ja ho veus, "ses" flames tot just comencen a llepar-vos la cara ;-)

ps. al·lot alorda, se't troba especialment a faltar. ahir, a cert lloc, un home de cabells blancs deia: què se n'ha fet, dels mallorquins? :-)

besos i records

j.t. ha dit...

"encara n'aprenc", veigue vostè, és el títol d'una obra de Goya...

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

un crim!