fi de curs

M’he volgut prenyar de tots
i ara no sé qui és el pare
d’aquesta criatura meravellosament malvada
que porto dins.
Us ho diré aviat
estic a punt de parir-la
i li ho veurem als ulls.

Han passat quasi nou mesos,
trenta-sis dimecres i algun altre dia
carregat de versos,
i viatges

...han passat...

cares més simpàtiques que les altres,
televisives.

Han passat amants massa prop de la mar,
cites clandestines,
vespres sense sopar
i sopes de poetes.

I passarà l’estiu de suors,
d’illes conquistades i més o menys història,
o la mateixa, que sempre passa.
I passarem amb pena
i potser uns segons de glòria,
de tot, per sobre o de llarg.

Fins tornar a tenir ganes
els uns
dels altres
i d’anar passant.


bon istiu!