Conviure amb el vers
Que sempre és advers
Que rebla el desig
Que no té interés
Que fuig com un foll
Que folla amb el grill
Que està tot sadoll
Que eixorca l’excés
Que sempre és silent
Que espanta la gent
Que esventra el nou vers
Que viu com si res
Que és tot i és res
Que res mai li és prou
Que cou i commou
Que versa de por
Que rau en l’error,
Que escurça l’amor
Que esporga la veu
Que beu i no hi veu
Que és orb quan ho vol
Que no vol la pau
Que mai no és sincer
Que és l’ombra del vers
Que es diu com si res
Que em plou i em fa mal
Que em dol i em diu "plou"
Que em sol despistar
Que intenta guanyar
Paréixer sincer
Escriure “caliu”
Versar sense el bes
Conviure amb el vers
i... escriure'l en vers!
4 comentaris:
En fi, que havíem d'omplir el temps en el bus...
No hi havia a cap banda del món
un Andreu Galan com el d'Alboraia,
ignífugament s'exaltava dins el bus cap a casa,
escrivia poemes com els d'Enric Casasses,
i després es disculpava: no et disculpis!
Crema fort com el vers de foguera,
que és un vers hàbil i té gran trempera!
Ja ho diuen els porno: pedra follera!
Així com escupen damunt aquesta merda de "poema"...
(misèria mental - tantíssima - per part meva)
Visca els dimonions!!!
Visca Estellés!
Visca el prest en què ens veurem!
Salut
alegria
poesia
vos estim molt
Lord Alorda
he escopit damunt la teva memòria.
Sóc pasta de paper
Hhhahahaha, ens veiem prompte, camarades. I sí, de pasta de paper n'hi haurà a bondó... "maëmeua!"
hahahah
Publica un comentari a l'entrada