Cau

Els gratacels retallen la immensitat

més enllà de qualsevol axioma de vertigen.

I va caient des de dalt,

cau,

cau

un

home

que

cerca

unes

a l e s,

cau un home que plou i es commou

en la caiguda de ser forapell;

de ser senzillament

[ser]

més enllà de qualsevol axioma de vertigen.

La ciutat el travessa tot caient

i li recorda que un dia fou feliç,

que fou tremendament feliç caient d’un arbre

quan tot just complia deu anys.

I ara sap que, mentre cau, és l’aire, només l’aire,

caient [gerundi] caient.

Feliç en saber-se tel·lúric, amniòtic, ingràvid.

Caient com un fruit que anys enrere els amics,

antany xiquets, colliren espantats

prô contents en veure el miracle de saber-lo viu.

Com el cos

[sense pell]

que ara s’esclafa en l’asfalt