dimarts, 1 de juliol de 2008

Dels genis que escriuen



“         Atzar

Si un hom és Alfa

i un altre a Omega

i tots dos

avisats en somnis, pressentint-se

l’intercanvi de la carn, surten alhora

amb un mateix impuls desesperat

a llur encontre,

mai no es trobaran a mig camí, el vell palau

del fat teòric; el punt de coincidència

serà un extrem, un marge, l’obra justa

de la desviació,

l’inesperat, potser una cambra,

un concert, un vagó de metro,

un hospital, un bar, una paraula

o un anunci al diari, sempre aquella

violació sangonosa de l’exacte

que ens uneix per a perdre’ns i que ens perd

per a unir-nos entre munts

de minerals, de fulles i d’incendis.”

                                     Màrius Sampere, de Llibre de les inauguracions