dijous, 23 d’octubre de 2008

si caus m'adoraràs

si cadens adoraveris me.
Satanàs

I QUÈ?, AH!

Els condemnats hi donen voltes; quasi dansen prô no poden, car l’estructura no ho permet ni el protocol no ho estipula. Per tot viu la pena eterna. No hi ha lloc ni per a l’aire. Tot és a punt pel paradís: una corrua d’homes muts a l’aventura de l’abstret són només fúria i gran deler per posseir tota la pompa i tot el fast que hi ha a la vora i serà seu. A l’infern hi venen mobles. Els vigilants, armats, que hi ha a l’entrada, van predicant corrua endins que són barats. I el tornaveu de llur maligne va dient que són els bons i bons de dur i que si véns dines de franc. La mida justa de les tatxes i el precís nombre de claus. El martell, te l’inventes. La perfecció hi put a llum. De la llum n’han fet estigma: avui l’infern té marca sueca i digerint esprits inerts es fica dins de cada casa com si fos l’habitual, la cosa d’ara, la més normal. Per a trobar una lleixa he hagut d’anar a l’infern!

blanCalluM
23
10
08





5 comentaris:

timbuctú ha dit...

amb un paraula: brillant! (com la llum del lloc). fa temps que tenia ganes d'escriure un poema sobre ikea però tu te m'has avançat. i fenomenalment bé.

bel ha dit...

Nena, you're the best.

Lord Alorda ha dit...

El poema té una potència demoníaca: la llum, l'aire, tot ofereix esplendor a aquesta meravellosa i terrible descripció de l'horror, la dansa i la claustrofòbia.

L'infern és a fora però també a dins.

Si Sartre digué "L'infern són els altres" i Rimbaud descobrí que "Jo sóc l'altre" llavors arribam a la conclusió que "Jo sóc l'infern", per tant l'infern és a fora i a dins, i hi ha d'haver adoració en caure.

Les imatges, la clarividència: és un poema lluminós, com la teva producció, Blanca, i tu no caus, cada dia puges més i més, t'eleves...

No t'aturis.

Anònim ha dit...

a mi m'agrada l'IKEA,

i els poemes de la vidal.

(tomàs arias)

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

En Jaume C. Pons ha estat l'últim pecador. Ha montat l'infern a casa seva fa pocs dies. De totes maneres em sembla bé, la millora és estratosfèrica!

A més a més m'han dit que a l'infern es pot torrar carn humana. Poc feta, a la brasa.

Blanca, aquests textos tan intel·ligents només se t'acudeixen a tu. Visca!

CANTÀRIDA GO ON!