dimarts, 25 de març de 2008


Ahir a la nit tenia dos homes al llit i un poema al cap. El sol del matí va incendiar els versos, i ja no els recordo. Abans d’ahir vaig dormir sola. Tampoc sé del cert a qui vaig voler somiar. Avui ho faré amb la llibreta aviam si així, quan s’aturen els pensaments i començo a sentir, puc escriure-hi el nom del qui vull al costat buit del llit immens demà a la nit. O alguna altra cosa que no sigui mentida, ademés de la llista de la compra.

6 comentaris:

Joan Tomàs ha dit...

És aquest el teu llit, bella dama? No tenc cap dubte de la teva capacitat per glossar poèticament i compartir amb bells donzells el teu jaç alhora...On és la prova del delicte? Mostra'ns l'escena.

Lord Alorda ha dit...

Cos de sobra (i tinta sexual) per a poder escriure aquests versos sobre alguna superficía (ja humana o literària). Llàstima. Ara aquests versos formen part de la matinada de l'oblit (i no, Joanto, aquest no és el llit real de Lady Laia, l'autèntic és encara més espectacular). Quan la següent orgia (carnal o poètica)?

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

dona en tant que gos

Walter Ego ha dit...

Hola amics,
crec que he arribat en un bon moment a la pesta poètica, ara que les dones és nuen i escriuen versos.

Besades a tots! (Amb llengua!)

Emili

Lord Alorda ha dit...

Has arribat en un moment perfecte, Emili, benvingut a Pesta Poètica, (mossego la teva llengua i me la quedo...)

la laia ha dit...

whiskaire!
enyorem els teus bersos
benavingut!