dijous, 13 de març del 2008

s'encén per sempre

Moltes gràcies a tothom per haver vingut, per haver participat i per haver aguantat fins el final. L'homenatge 'Encén Estellés' ha estat un èxit de covocatòria i de participació. Tothom es sent prop de l'Estellés i tothom hi ha volgut dir la seva, i això sempre està bé. Jo he xalat MOLT; ha estat per a mi una nit inolvidable. A cada racó de l'Horiginal s'hi podia veure algú feliç de ser-hi. Gràcies a tots els bouetes i poetes que heu fet possible això. Gràcies als qui ho heu viscut de debó, com nosaltres. Gràcies, especialment a l'Orlando Guillén per la seva traducció de 'El gran foc dels garbons': 'La gran quemazón de los rastrojos' i per la seva manera de recitar. Gràcies a en Pau Vadell pel disseny del cartell, a en Jaume Pons per la seva incontinència, a la Laia Martínez per les xirivies i els naps, a Joan Todó per exortitzar-los, a BlancaLllum per la seva ràpida reacció i re-tria de poemes, a l'Enric Casasses per haver estat pendent a cada moment de que tot anés bé, al Carles i a la Ester per apuntar-se sempre a tot, per venir, per cantar i per triar els dos uns textos molt bons. Gràcies també a la Laia, la Maria i la Irene, per encetar l'acte de la manera com ho han fet; a en Boris Porter pel saxo concret i necessari; a en Joan Rovira especialment, de part meua, perquè és un músic excepcional i un gran amic, a en Josep Pedrals per reservar-nos un dia per fer l'homenatge, a en Ferran i la Núria pel vi, la conversa, l'amabilitat i la complicitat; a Catalina i Andry, perqué són diferents i ens ajuden sempre a ser-ho; a en Joan Vinuesa, a en Jordi Florit, a Marc Romera per una banda i a Paco Morales i Javier Caballero (les vostres intervencions han estat BONÍSSIMES, d'allà baix) per l'altra; a Sito, que mai diu que no i sempre s'apunta, a Rafel de l'Espai del País Valencià; a Mònica Lou, per les fotos!, a Francesc Gelonch, pòtencia i claredat; a l'Andreu Galan, per a que es mengi els testicles del lleó en qüestió; gràcies a la Bet per haver-se desvirgat poèticament en un escenari que avui ha estat casa nostra. Moltes gràcies a tothom: si m'he deixat algú, perdoneu-me: hi ha la mà invisible del temps que m'estira al llit!!! Arreglarem el greuge quan retrobi els papers!!

Eduard Carmona

3 comentaris:

bb ha dit...

Es l'hora que reconeguis que tú has estat el gran provocador d'aquesta gran vetllada.
Tot un mar d'agraiments, seria poc per que sabesis, que xops d'Estellés, navegarem impregnats fins la propera trobada.
Entre tots lluitarem per la unitat de llengua !. Això mai, mai no ens ho podran pendre, mentre hi hagi llocs com l'Horiginal, on desvirgar-se entre tanta emoció és, més que un plaer, un gran honor.

Mónica Lou ha dit...

Gràcies a tu per la teva iniciativa i les teves ganes de fer!

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

serà un dia que durarà anys ( i sinó, temps al temps)