dijous, 13 de març del 2008

Allò

Ai, quina llastima que ahir no vaig poder venir a l'acte que vareu fer a l'Horiginal. Em sap un greu! Segur segur segur que va ser un d'aquells moments irrepetibles que té la vida... (el que és una tautologia...).

Bé, no entraré en detalls del perquè, però per compensar una miqueta (o no) us penjo un poema meu bi-dedicat ja que veig que aquí també pengueu poemes...


Allò

Al Lluís Calvo
i al Gilles Deleuze

És allò que per la qual cosa allò unívoc
és la cosa de la qual es diu quelcom
d'allò que s'hi difereix prò és equívoc
pas allò que és sempre igual i no saps com

és a dir, allò que és ú prò no és idèntic
que no es pot pas dir per llò que no té nom
com allò que no és etern prò que sí és autèntic
i no és semblant a allò infinit del prohom

i d'allò semblant a allò que és diferent
fem-ne allò que sembla que sigui analògic
prò esdevé raó de ser d'allò que es sent

d'allò que és absolut i teleològic
d'allò que és ver i que és buit i esdevé lògic
i sembla ser allò que hi és prò està absent
Xavier (Bruixot)
p.s. És inèdit però no per molt de temps...