divendres, 21 de març de 2008

Avui és el dia mundial de la poesia


Als amics de Pedra Foguera i Pesta Poètica, amb voluntat d'"antologia"

PEDRA FOGUERA

Encara cremen les últimes llums
del crepuscle esclatant en els teus ulls
com un ordre inequívoc d’antics mites,
de platges d’aigua immòbil i calenta,
de passadissos breus i assedegats.

I em sé i em vull deutor d’aquell estel
que trepana l’horitzó i la tardor
amb el pas dreturer del teu esguard,
amb la pedra foguera que hem encés
al caliu de les brases d’aquests dies.

Ets l’únic lloc on m’he sentit infant
i ja no en sé, de dir-te sense dir-me,
de mirar i no veure’t ja mai més,
perquè sóc massa petit sense tu
i és en tu que em reconec en el viure.

M’és difícil saber que estic més sol
cada cop que no hi ets. Com un espill
afònic i cansat de mals reflexos,
que no són sinó els malsons de la llum.
Perxò et cerque i et demane que tornes
a nàixer dins de mi un i altre cop.

I que així em pugues parir algun dia.

3 comentaris:

Pau de sa Punta Grossa ha dit...

Pedra foguera, pesta poètica, pèl capell, LA GRAN FESTA DE LES P, COM DEL PP!!!

Lord Alorda ha dit...

BRUTAL
GENIAL
MOLT GRAN
GALAN!

Incendi ha dit...

Vaja, Lord, que com diu mon pare: tota pedra fa paret ;-)

ps. i mister àrias, no escriu per aquestes contrades?