Als amics de Pedra Foguera i Pesta Poètica, amb voluntat d'"antologia"
PEDRA FOGUERA
Encara cremen les últimes llums
del crepuscle esclatant en els teus ulls
com un ordre inequívoc d’antics mites,
de platges d’aigua immòbil i calenta,
de passadissos breus i assedegats.
I em sé i em vull deutor d’aquell estel
que trepana l’horitzó i la tardor
amb el pas dreturer del teu esguard,
amb la pedra foguera que hem encés
al caliu de les brases d’aquests dies.
Ets l’únic lloc on m’he sentit infant
i ja no en sé, de dir-te sense dir-me,
de mirar i no veure’t ja mai més,
perquè sóc massa petit sense tu
i és en tu que em reconec en el viure.
M’és difícil saber que estic més sol
cada cop que no hi ets. Com un espill
afònic i cansat de mals reflexos,
que no són sinó els malsons de la llum.
Perxò et cerque i et demane que tornes
a nàixer dins de mi un i altre cop.
I que així em pugues parir algun dia.
del crepuscle esclatant en els teus ulls
com un ordre inequívoc d’antics mites,
de platges d’aigua immòbil i calenta,
de passadissos breus i assedegats.
I em sé i em vull deutor d’aquell estel
que trepana l’horitzó i la tardor
amb el pas dreturer del teu esguard,
amb la pedra foguera que hem encés
al caliu de les brases d’aquests dies.
Ets l’únic lloc on m’he sentit infant
i ja no en sé, de dir-te sense dir-me,
de mirar i no veure’t ja mai més,
perquè sóc massa petit sense tu
i és en tu que em reconec en el viure.
M’és difícil saber que estic més sol
cada cop que no hi ets. Com un espill
afònic i cansat de mals reflexos,
que no són sinó els malsons de la llum.
Perxò et cerque i et demane que tornes
a nàixer dins de mi un i altre cop.
I que així em pugues parir algun dia.
3 comentaris:
Pedra foguera, pesta poètica, pèl capell, LA GRAN FESTA DE LES P, COM DEL PP!!!
BRUTAL
GENIAL
MOLT GRAN
GALAN!
Vaja, Lord, que com diu mon pare: tota pedra fa paret ;-)
ps. i mister àrias, no escriu per aquestes contrades?
Publica un comentari a l'entrada