s'encén per sempre

Moltes gràcies a tothom per haver vingut, per haver participat i per haver aguantat fins el final. L'homenatge 'Encén Estellés' ha estat un èxit de covocatòria i de participació. Tothom es sent prop de l'Estellés i tothom hi ha volgut dir la seva, i això sempre està bé. Jo he xalat MOLT; ha estat per a mi una nit inolvidable. A cada racó de l'Horiginal s'hi podia veure algú feliç de ser-hi. Gràcies a tots els bouetes i poetes que heu fet possible això. Gràcies als qui ho heu viscut de debó, com nosaltres. Gràcies, especialment a l'Orlando Guillén per la seva traducció de 'El gran foc dels garbons': 'La gran quemazón de los rastrojos' i per la seva manera de recitar. Gràcies a en Pau Vadell pel disseny del cartell, a en Jaume Pons per la seva incontinència, a la Laia Martínez per les xirivies i els naps, a Joan Todó per exortitzar-los, a BlancaLllum per la seva ràpida reacció i re-tria de poemes, a l'Enric Casasses per haver estat pendent a cada moment de que tot anés bé, al Carles i a la Ester per apuntar-se sempre a tot, per venir, per cantar i per triar els dos uns textos molt bons. Gràcies també a la Laia, la Maria i la Irene, per encetar l'acte de la manera com ho han fet; a en Boris Porter pel saxo concret i necessari; a en Joan Rovira especialment, de part meua, perquè és un músic excepcional i un gran amic, a en Josep Pedrals per reservar-nos un dia per fer l'homenatge, a en Ferran i la Núria pel vi, la conversa, l'amabilitat i la complicitat; a Catalina i Andry, perqué són diferents i ens ajuden sempre a ser-ho; a en Joan Vinuesa, a en Jordi Florit, a Marc Romera per una banda i a Paco Morales i Javier Caballero (les vostres intervencions han estat BONÍSSIMES, d'allà baix) per l'altra; a Sito, que mai diu que no i sempre s'apunta, a Rafel de l'Espai del País Valencià; a Mònica Lou, per les fotos!, a Francesc Gelonch, pòtencia i claredat; a l'Andreu Galan, per a que es mengi els testicles del lleó en qüestió; gràcies a la Bet per haver-se desvirgat poèticament en un escenari que avui ha estat casa nostra. Moltes gràcies a tothom: si m'he deixat algú, perdoneu-me: hi ha la mà invisible del temps que m'estira al llit!!! Arreglarem el greuge quan retrobi els papers!!

Eduard Carmona